Arxiu d'etiquetes: política

12 maig 2012

Fervor pel PP en prostitutes d’Eivissa

By Ivan

Tard o d’hora, acabes entenent què entenen els candidats per una gestió eficaç. Hi ha qui, com Mourinho, creu que qualsevol cosa val per aconseguir la victòria final.

I qui fa trampes per a guanyar un congrès regional d’un partit, les pot fer per a ser el candidat a la presidència d’un govern, i les pot fer per a que els seus amics guanyin més diners. Perquè aquests amics saben el què ha fet abans i no convé que s’enfadin. Perquè és un trampós.

Ara el que cal saber és, no només si al PP de Balears volen escollir un trampós per a dirigir-los, que també, sinó si estan disposats a compartir la intimitat i l’esforç de la lluita política amb tramposos. I això diu molt de la gent.

Malauradament, de tramposos n’hi ha a totes bandes i a cap banda no volen ser els primers en treure-se’ls de sobre.

Bola extra: curiosos els contactes dels quadres del PP. També podia haver estat que s’afiliessin al partit de forma massiva els treballadors d’una correduria d’assegurances, d’un taller mecànic o d’una agència immobiliària. Però potser no hagués estat notícia. O potser és que el canvi de model productiu del país … millor deixem-ho.

Salut i sort,
Ivan.

2 comentaris   |  tags: , , , , | posted in política

25 abril 2012

El terrorista noruec

By Ivan

Ara que jutgen el bèstia que va matar un munt de gent a Noruega, uns perquè passaven per on no tocava, els altres perquè defensaven la multiculturalitat i l’islamisme, no deixo de recordar el que va escriure el Jordi quan el van detenir. Efectivament, la paraula terrorista no apareix sovint en les cròniques del judici.

I també, com deia el Francis, la ideologia que pot tenir és indiferent: tant de mal ha fet ell com els d’Al Qaeda que ell diu que combat ( i, alhora, admira professionalment).

Arriba un punt en que les paraules no són suficients. Espero que el condemnin com un assassí perfectament conscient del que estava fent.

Salut i sort,
Ivan.

1 comentari   |  tags: , , , | posted in política

24 abril 2012

No hi ha perdó pels innocents

By Ivan

La notícia de l’indult a dos metges condemnats per haver manipulat les identitats dels morts a l’accident del cas Yak-42 s’afegeix al perdó a dos condemnats per malversació de diners públics, permetent ja establir un començament de tendència en el que és el criteri moral del Govern Espanyol: si són culpables, mereixen el perdó.

Evidentment, els que no són culpables d’haver fet pressupostos amb dèficit, els que no hem aprovat peticions de crèdits de difícil devolució, els que no hem gestionat malament bancs i caixes d’estalvi, no podem demanar perdó per aquests fets i hem d’afrontar les corresponents responsabilitats. Això es desprèn de l’actuació governamental en matèria d’estalviar recursos per a uns i aprovar ajuts per a d’altres.

A la vida és molt important saber qui tens al teu costat i qui tens enfront. Preneu nota.

Salut i sort,
Ivan.

2 comentaris   |  tags: , , , , | posted in política

18 abril 2012

Fotem els diputats!

By Ivan

L’ona d’indignació ciutadana sobre la classe política que patim no troba cap oferta política articulada a la que adscriure’s, motiu pel qual van florint iniciatives diverses que, partint d’un fet objectiu deriven en propostes benintencionades però discutibles. Reprodueixo un correu electrònic que m’ha arribat per triplicat.

LLEI DE REFORMA DEL CONGRÉS DE 2011 (esmena de la Constitució)

  1. Els diputats seran assalariats només durant el seu mandat. I no tindrà jubilació només pel sol fet d’haver exerici mandat.
  2. Els diputats contribuiran a la Seguretat Social com tothom. El fons de jubilació del Congrès passarà al règim vigent de la Seguretat Social. Els diputats participaran dels beneficis dins del règim de la Seguretat Social exactament igual que la resta de ciutadans. Els fons de jubiliació no es pot fer servir per cap altra finalitat que no sigui aquesta.
  3. Els diputats han de pagar el seu pla de jubiliació, com tota la resta de ciutadans.
  4. Els diputats deixaran de votar el seu propi augment salarial.
  5. Els diputats deixaran la seva assegurança actual de salut i participaran del mateix sistema de salut que la resta de ciutadans.
  6. Els diputats han de complir les mateixes lleis que la resta de ciutadans i estar subjectes, a responsabilitats civils i penals, en l’exercici de la seva activitat política.
  7. Els diputats han de servir a les cambres, no fer carrera. per tant, al complir el mandat (màxim 2 legislatures) cap a casa i a buscar feina.
  8. S’eliminen els salaris vitalicis.

Ara és l’hora de les RETALLADES DEL POBLE. Si estàs d’acord, reenvio a 20 dels teus contactes i demana’ls que mantinguin aquest missatge circulant. Junts podrem.

Algunes preguntes:

  • Qui determinarà el sou dels diputats? Per extensió, dels càrrecs polítics de les administracions?
  • Si un ciutadà té el dret de contractar una mútua sanitària, per què no ho pot fer un diputat?
  • Com protegim la independència d’un diputat? A banda de la temptació d’acceptar suborns, també hi ha el perill que la policia o els jutges li engeguin un procés civil o penal igual que ha passat amb cert jutge i ex-diputat socialista, per motius polítics.

El problema, em temo, és molt més profund i simple. Tenim uns diputats tant maldestres que no han dubtat en exigir sacrificis al poble mentre ells rebutjaven sacrificar ni les engrunes. I ho han fet públicament a l’era de la televisió en els mòbils, twitter i facebook.

El problema és que tenim un sistema polític, consagrat a la Constitución, que consagra els partits polítics com a actors principals, sense demanar els partits cap garantia de bon govern. Això gairebé garantitza que els qui arribin als llocs polítics rellevants, o com diria Alfonso Guerra “los que salen en la foto”, siguin els aparatchik i no els millors.

Salut i sort,

Ivan.

4 comentaris   |  tags: , | posted in política

17 abril 2012

Fot-li al Rei

By Ivan

Sa Majestat ha comès un error greu. Error d’imatge, és clar, perquè de moment ningú no ha dit ni ase ni bèstia sobre com s’ha pagat el safari a Botswana i tothom entén que surt de l’assignació que rep la Casa Real per a exercir les seves funcions de representació d’Espanya arreu del món. Bé, alguns n’han parlat, però sembla (curiosament) que de moment el debat no és aquest.

Però error greu perquè, després d’haver declarat que no podia dormir pensant en l’atur juvenil, ningú no s’empassa que el metge li receptés a Don Joan Carles una cacera africana per alleugerir l’estrès. Tot plegat queda com poc sincer, poc sensible als compatriotes (que no súbdits) que ara mateix patim la crisi, i aquestes són qualitats que s’exigeixen avui en dia als polítics, car difícilment les trobarem.

Però, que ningú no s’equivoqui. Això és una gota, mentre que hi ha tot un barril d’aigua bruta, molt bruta, que li està esclatant al Rei a Mallorca. Curiós també que la indignació esclati per una anècdota i no per una trama de corrupció. Tornem a parlar sobre els valors del país?

De totes formes, entenc que l’afectat és qui ocupa el càrrec actualment i no la institució. Tot i que ara tot són cops, a la que els ànims es calmin una mica (hagi una gran notícia futbolera, per exemple) tothom veurà els avantatges de no rebentar una de les institucions que fins ara rebien millor valoració, tant perquè les altres (Justícia, parlaments, governs, partits polítics) no tenen gaire defensa, com per la por a l’alternativa: la III República presidida per Aznar.

Comentari musical de fa una pila d’anys: quan Ritchie Blackmore va inventar el speed metal amb Kill the King. Grans Rainbow i que Cozy Powell i Ronnie James Dio siguin bé al cel.


Salut i sort,
Ivan.

11 comentaris   |  tags: , , , , , , , | posted in política

11 abril 2012

Obrir la boca

By Ivan

Amb la que està caient, i jo callat.

Però és que escriure, que m’agrada molt, també em costa. Em demana una serenitat que darrerament em costa molt de trobar. No és tant que falti el temps, com que falti temps de qualitat, crec que ja ho havia comentat un altre cop i no ho tornaria a escriure si no fos per un altre tema.

Hi ha la corrent d’opinió que internet ens farà lliures. Que amb les xarxes socials i les facilitats tecnològiques que ara tenim per a difondre les nostres opinions o per a ensenyar els fets que tenim a la vora, el poble unit vencerà les mentides dels actors que dominen el mercat de la comunicació.

Foteses.

Evidentment que les facilitats tècniques ajudaran, però no és l’arma, és el soldat. Cal gent amb voluntat i hàbil tècnicament (saber escriure, saber emprar un bloc, etc.) que generi els continguts que poden revelar la veritat als que no saben, si. Però també cal que molts estiguin en disposició de tenir l’epifania social i política: que tinguen l’interès per a llegir aquells continguts en lloc de mirar el partit del Barça, que tinguin l’aptitud per entendre la significació del que llegeixen i que posseeixin la voluntat de transmetre aquest nou coneixement. Si creieu que tot això és trivial, mireu els comentaris a qualsevol notícia a qualsevol diari generalista.

Tot això només ens ho pot donar l’educació. La bona educació, que diria Almodóvar. Però ja fa molts anys que va morir Rousseau i que prou que he llegit Chomsky per a entendre per què, si això és tant evident que ho entèn un tanoca com jo, precisament una de les primeres coses que sempre retallen els polítics, és el pressupost d’educació.

Salut i sort,

Ivan

1 comentari   |  tags: , , | posted in personal, política

20 octubre 2011

Sembla que ara si

By Ivan

Que quedi clar, claríssim, transparent, que m’alegro molt del comunicat d’ETA que avui hem conegut. Mai no haviem llegit d’una manera tant clara que ETA volia deixar la lluita armada.

Però, no hem arribat al final del camí. Hem arribat a un punt de no retorn. Ara sabem que, en algun moment, arribarem al final. Perquè, o hi ha una escisió a la ja molt disminuïda i afeblida ETA, o estem al davant d’una negociació on totes dues bandes tenen les cartes marcades.

Per arribar al final cal véncer les resistències d’aquells a qui no els agrada prou aquest final. I cal que les paraules d’avui es tradueixin en fets. I calen més gestos, molt més dolorosos que els que s’han fet fins ara. Per ambdues bandes.

Al final, totes les guerres, regulars i irregulars, acaben igual, amb un parell d’escenificacions. La primera va ser l’altre dia a Donostia, on uns figurants de luxe van donar-li l’excusa a ETA per seure a taula amb una certa dignitat. Ara cal escenificar la rendició del vençut.

Sense voler ser melodramàtic, sempre passa que les bones notícies arriben massa tard per a massa gent. Esperem que qui pot decidir com s’acabarà tot plegat, decideixi acabar-ho aviat i pugui escriure un article com el del Víctor.

Salut i sort,
Ivan.

9 comentaris   |  tags: , , , , | posted in política

26 setembre 2011

Retallades

By Ivan

Hem de reduir despeses. I eliminar despeses no necessàries. No ho discuteix pas ningú.

Després ve quan la qualificació de necessari no és tant clara, però per això està el debat polític. Per exemple, és necessari retallar els diners per l’educació pública, però no ho és retallar les subvencions a l’educació privada concertada. Això és el criteri del nostre Govern, que jo no entenc, però que respecto.

I el respecto perquè qui mana, ha de manar. Ha de prendre decisions, no com algun panoli que s’ha limitat a posar somriure i talante. Després valorarem les decisions i aplaudirem o criticarem, segons s’escaigui.

Per exemple, el fet que no s’hagi retallat ni un euro de la cel·lebració de la Diada Nacional (no cal dir-li Nacional, ja que és la Diada, no qualsevol altra diada castellera, d’aplecs dansaires o de penyes espanyolistes; però m’ha vingut de gust tocar-li els nassos al racista que governa Badalona) és opinable. Això que si retallessim aquesta despesa retallariem la dignitat nacional … a mi em grinyola.

Però a banda de les decisions hi ha els gestos. Per exemple, si prens la decisió de retallar-li el sou als empleats de tots els catalans (per què la Generalitat no és teva; és nostra, de tots) abans és bo que hagis fet el gest de ser el primer en patir la mateixa o una superior retallada. Del contrari, et poden dir barrut, o fins i tot el nom del porc.

He llegit sobre la decisió, però em temo que no m’he assebentat del gest.

Salut i sort,
Ivan.

 

3 comentaris   |  tags: , | posted in política

27 agost 2011

Les regles del joc

By Ivan

Quan de petit em van explicar què era una Constitució, vaig entendre que eren les regles del joc. No era una llei final, sinó el marc general per on s’han de moure les lleis més concretes.

Per tant, no és adient intentar colar limitacions a les polítiques que el dia de demà algú cregui que són necessàries o convenients. No em va semblar bé que els del tripartit volguessin fer-ho en un sentit, no em sembla gens bé que PP i PSOE s’ajuntin ara per a fer-ho en un altre sentit.

I molt menys, sense oferir un debat obert i profund sobre el tema. Presentar la suggerència (o ordre?) de la Merkel com una mesura absolutament imprescindible i ineludible és … impresentable.

Dit això, crec que aquesta reforma constitucional no ens afectarà en res pràctic. En aquest país, feta la llei feta la trampa. Els polítics aprovaran pressupostos irreals per cobrir l’expedient i després faran el que ells creuaran convenient.

Angela Merkel hauria de passar més vacances a Mallorca, per entendre això.

Salut i sort,

Ivan.

7 comentaris   |  tags: , , | posted in política, Uncategorized

27 juliol 2011

Un xicot noruec que semblava bona persona

By Ivan
El noi és intel·ligent. I treballador, i perseverant, i decidit. S’ha de tenir totes aquestes qualitats per a concebre, planificar i cometre els dos atemptats que ha perpetrat. No estem parlant d’un volat.
Tampoc no estem parlant d’una persona normal. És algú a qui no li fa res veure plorar, patir i morir a d’altra gent. Es creu superior a la resta, per això disposa de llurs vides sense cap mena d’escrúpol. Però hi toca. No podem adduir la mala excusa de la malaltia mental. És un dels nostres i ha fet el que ha fet.
I ho ha fet, entre d’altres coses, per què algú li ha emplenat el cap de merda. De bestieses sobre el perill que representen els altres per a nosaltres, que som els bons; del dolents que són els de l’altre bàndol, que s’ho consenteixen tot als altres. I clar, ell que sap que és intel·ligent, treballador, perseverant i decidit s’ha presentat voluntari per a prendre mesures i arreglar l’embolic. De manera definitiva i per la via més ràpida possible.
Per això és tant important denunciar els bèsties que diuen barbaritats i inciten a prendre mesures que arreglin problemes. Els mateixos que després del que ha passat a Noruega ara s’escandalitzen, demanen moderació i condemnen la violència. M’imagino l’Anglada, l’alcalde de Badalona, els tertulians d’Intereconomia i el Pedro Jota lamentant totes aquestes morts. I també molts que són comprensius amb ETA o amb d’altres revolucionaris. Ells també semblen bones persones.
PS: Per cert, això no és el primer cop que passa. Els americans van descobrir a Oklahoma que no sempre l’enemic que et fa mal ve de fora. Els israelians no van haver de buscar gaire lluny per trobar on havia nascut qui va assassinar el seu Primer Ministre. Etcètera.

7 comentaris   |  tags: , , | posted in política

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 141 other followers