Posts Tagged ‘personal’
És un noi que deu de tenir uns quaranta llargs. Només l’he vist tres vegades, sempre va igual: bambes, texans, samarreta i porta un carro de la compra on transporta quelcom pesant.
M’és molt fàcil reconèixer-lo. No pel seu aspecte andí, perquè de sudamericans de la regió dels Andes ara n’hi ha molts al barri, sinó [...]
Un cop més és El Roto qui millor explica el que penso, en aquest cas el que sento.
Salut i sort,
La olor que em quedarà d’aquest viatge es sense cap mena de dubte la que desprén el bambú de la que esta teixit el tatami. Es una olor que al cap de cinc minuts ja no distingeixes, pero que quan entres a una habitació des del carrer t’arriba com una baferada intensa i aromàtica.
El [...]
Abans m’he oblidat de dir-ho. Quan hem tornat a la tarda ens hem trobat la motxilla a l’hotel. L’amabilíssim personal de l’aeroport de Narita ens l’ha portada fins l’hotel, embolicada amb plàstic, juntament amb una altra bossa on havia les claus dels candaus i el seu corresponent albarà.
Finnair i els japonesos son gent de fiar.
No [...]
Ja som a la capital japonesa, gracies a Finnair i l’aeroport de Tokyo. No gracies a l’aeroport de Barcelona, que es veu que no tenia previst que avui marxés tanta gent de viatge ni que haguessin tants vols. Per aquesta raó, el nostre vol a sortit de casa amb un endarreriment considerable. A Helsinki el [...]
Dissabte al matí emprenem el vol cap a Tokio. Estarem dues setmanes durant les quals no sé si trobarem fàcilment teclats amb caràcters romans, accés gratuit a internet o tindrem temps per escriure, però tranquils que tard o d’hora us explicaré com ha anat el viatge pel Japó.
Com sempre, viatgem pel nostre compte, ni agència [...]
Dilluns francis black va publicar un videoclip que m’ha semblat sensacional.
No és que la cançó sigui superlativa o que la producció del video sigui extraordinària. Ambdós apartats estan molt bé, però és una altra cosa.
Francis se sent molt identificat amb la lletra. Jo també. I diria que la Vio també. I alguns dels meus millors [...]
Darrerament estic escrivint poc, i no per falta de temes, sinó per manca de temps. Escriure, quan es fa per plaer i no per obligació, demana no només el temps estricte per a teclejar el text (o, encara millor, fer servir la ploma) després d’haver-lo pensat una mica, sinó també un temps de qualitat superior: [...]
Diumenge passat vam coincidir amb El Dia de la Bici que se cel·lebrava a Sant Carles de la Ràpita. Us explico què vol dir coincidir.
Nosaltres marxàvem cap a Barcelona. No és que tinguèssim pressa, però sabent que teniem unes dues hores d’autopista, proves d’anar per feina. A la sortida del poble veiem que al davant [...]
Avui hem anat a Figueres, a visitar el Museu Dalí. De la visita us en parlaré aviat, però ara mateix us avisaré d’una cosa que no convé que feu.
Després del museu, hem anat amb una altra parella d’amics a prendre unes tapas. Quan els guiris venen aquí sempre volen menjar tapas. I ens hem aturat [...]