Posts Tagged ‘personal’
Llegeixo a El País que ara es cumpleixen 30 anys de la creació d’un videojoc mític: Space Invaders.
Recordo haver jugat a aquest joc a màquines de diversos bars i a una sala de jocs. Situació avui en dia impensable: què fa una criatura de 10 o 12 anys entrant a un bar? Llavors era [...]
Mai no és mal moment per a reivindicar una de les millors bandes de tots els temps. Han entregat alguns dels millors àlbums i de les millors cançons que he escoltat mai, amb The Wall al capdamunt de la meva llista particular de favorits. També són els responsables d’experiments dels quals el millor que es [...]
Segueixo el meme que m’ha enviat Missmole.
Dissabte a la nit vaig pujar al metro a l’estació de Sagrada Família, però no vaig arribar a fer servir.
No us penso soltar cap parrafada sobre un tema del que vosaltres probablement en sabeu més que jo i a més ja esteu cansats de llegir. O sigui que seré breu: entre Londres, París o Roma, em quedo amb Roma.
M’hagues agradat anar escrivint cada dia una petita cronica del recorregut, pero el portatil del que disposo al bed & breakfast es un adorable troncomobil, un IBM ThinkPad de primera generacio amb teclat alemany, on escriure res de mes de tres linies esdeve l’Obra de la Seu. O sigui que narrare el viatge en diferit, [...]
El context
La tardor del 1982, fa un quart de segle d’això, Espanya encara estava conmocionada pel fracàs de la selecció espanyola al campionat mundial de futbol que el país havia organitzat. Mentre el Barça intentava recuperar-se amb el fitxatge de Diego Armando Maradona, altres agafaven esperança amb la visita del Sant Pare Joan Pau II [...]
La declaració de la renda d’enguany passarà als anals de la meva història. Com diria Casillas: jo, flipo.
Portava des de l’any 2003 amb Orange. En aquella época, la companyia es deia eresMas. Vaig mirar-m’ho molt i vaig escollir aquest proveïdor per dos motius: el primer, que eren els més barats; el segon, que dins dels més barats eren els que tenien, segons els websites de consumidors de telecomunicacions, millor atenció al [...]
És un noi que deu de tenir uns quaranta llargs. Només l’he vist tres vegades, sempre va igual: bambes, texans, samarreta i porta un carro de la compra on transporta quelcom pesant.
M’és molt fàcil reconèixer-lo. No pel seu aspecte andí, perquè de sudamericans de la regió dels Andes ara n’hi ha molts al barri, sinó [...]