Posts Tagged ‘novel·la’

Eduardo Mendoza és un dels meus autors preferits. Domina la narració com pocs, i manipula tant el vocabulari com la narració amb una flexibilitat que molts pocs són capaços d’aconseguir.

Jo divideixo la seva obra de ficció en tres grans vessants. Per una banda, les seves novel·les més realistes, com La verdad sobre el caso Savolta; [...]

Duniazad és el nom d’una nena que neix morta. Sa mare explica en primera persona els seus sentiments i reflexions a partir del moment en que s’adona d’aquesta pèrdua fins el moment en que encara un nou embaràs.

Com ja heu pogut imaginar-vos pel primer paràgraf, estem al davant d’un llibre intimista, no se sap si [...]

Vaig començar a llegir aquesta novel·la impressionat per l’adaptació que en va fer Coppola a Apocalypse Now, i també pel reconeixement que autors com Arturo Pérez Reverte fan de l’art narratiu de Joseph Conrad.

Manuel Vázquez Montalbán va novel·lar la desaparició, presuntament a mans dels serveis secrets de la República Dominicana, del dirigent del Partit Nacionalista Basc Jesús de Galíndez.

Mesos després d’haver vist la pel·lícula, he llegit la novel·la, que m’ha agradat encara més que el film.

Xavier Moret va recuperar el seu detectiu alternatiu Max Riera per aquesta sàtira social de la barcelona burgesa i turística.

El que ens ofereix Moret és una novel·la negra en clau divertida.

Continuant amb les lectures d’autors japonesos, segueixo la recomenació de francis black i m’endinso en l’obra més coneguda del primer Premi Nobel que va tenir la literatura japonesa.

Aquest volum recull tres històries de Yasunari Kawabata. A banda de la petita novel·la que li dóna nom, trobem els contes Un brazo i Sobre pájaros y animales. [...]

Després de llegir i disfrutar Tokio Blues, vaig llegir amb també molt gran plaer una altra novel·la d’Haruki Murakami. I m’he trobat que aquesta novel·la, escrita gairebé trenta anys més tard, repeteix temes i personatges respecte de l’anterior.

Els protagonistes són un altre cop personatges que surten de l’adolescència per a caure a l’edat adulta. Gent [...]

Us havia dit que em posava a llegir literatura japonesa, oi? Doncs he començat amb aquesta obra de Haruki Murakami.
Es tracta d’una novel·la romàntica però gens acaramelada, optimista però també força trista, que descriu el pas entre l’adolescència i l’edat adulta d’un jove al Tòquio de finals dels seixanta. Retrata amb precisió la desorientació i [...]

El llibre que m’han regalat aquest Sant Jordi és una novel·la que m’ha agradat llegir però que no és massa bona.

I amb aquesta novel·la he descobert un altre detectiu en sèrie. Si Barcelona té a Carvalho i Méndez, Venècia té a Guido Brunetti, i Montalbano opera per Sicília, l’habitat de Vincent Calvino és a Bangkok. [...]