Posts Tagged ‘música’
El tercer àlbum en anglès de l’estrella pop japonesa Utada Hikaru ni molesta ni et millora la vida.
This Is The One és un típic àlbum de cantant pop anglosaxona: algunes balades, algunes cançons amb més ritme, gens d’arestes i una única sorpresa, un homenatge a la cançó principal de Merry Christmas Mr. Lawrence de Sakamoto.
La [...]
Vaig descobrir la Marisa Monte a començament dels 90, quan els diaris van escriure sobre ella arrel del seu debut al Grec.
Les crítiques, tant sobre el seu primer disc com sobre la seva veu, eren fabuloses, i no vaig deixar passar gaire temps abans no em vaig comprar el seu primer [...]
Darrer àlbum dels The Unfinished Sympathy, que continua sent la meva banda favorita.
The Unfinished Sympathy van començar practicant un rock dur amb prou sentit musical i lletres interessants com per a discutir la simplicitat de l’etiqueta. Com Dover, han fet l’evolució des del rock més trallero fins el power pop més [...]
La premsa diu que el darrer treball d’U2 marca el seu retorn al rock. És una manera de dir que sona com els àlbums que publicaven fa una pila d’anys.
El primer que vull dir és que No Line On The Horizon m’ha agradat molt. Onze cançons de les quals una gran majoria m’han agradat molt. [...]
Neil Young va actuar per segon cop a Barcelona, al cap de dues décades del seu primer concert. Jo el vaig descobrir precisament arrel de la repercusió mediàtica d’aquella actuació.
L’excusa de la nova gira és la presentació del material de Fork in the Road, però l’artista és ben conscient del que espera el seu públic [...]
El darrer àlbum de Depeche Mode és una banalitat impròpia de la llegenda del grup.
La paraula que més em ve al cap després d’escoltar repetidament Sounds of the Universe és avorriment. No hi ha sorpreses, no hi ha idees noves, no hi ha divertiment.
Si que hi ha algunes cançons que no estan malament (Miles Away, [...]
Fangoria va montar el seu sarau al Sant Jordi Club. Va ser una festa i van triomfar.
Un concert de Fangoria és com una comèdia d’Almodóvar. Tot molt professional i molt petardo. Producció impecable; boys que ballen molt bé coreografies molt gais; un repertori incontestable i moltes ganes de passar-ho bé i [...]
El llargament esperat darrer àlbum de Fangoria reprén la seva vessant més petarda.
Diguem que a Absolutamente Alaska pesa més que Nacho Canut. Això fa que el conjunt sigui molt més divertit que els anteriors treballs, on la innovació en música electrònica era més destacable que no pas la festa. Això si, [...]
Pink sempre havia destacat per una música divertida i poc profunda. Aquesta setmana, en que hem escoltat diverses opinions sobre el respecte que han de rebre els principals representants de l’Estat, sembla oportú recuperar la seva (excel·lent) vessant de cantautora.
Salut i sort,
Ivan.
No és cap novetat ni cap problema que us costi llegir el nom del disc el primer cop, ja que qui el signa fa trenta anys que fa servir una signatura llegendària: composed, arranged, performed and produced by Prince.
Ho diré directament: LOtUSFLOW3R és una Obra Mestra. Amb majúscules. No estic parlant d’un excel·lent àlbum com [...]
-
Comentaris Recents
jose antonio el de G… a 10 + 1 plaers Francis black a 10 + 1 plaers francis black a This Is The One Ivan a This Is The One francis black a This Is The One blogs
