Lo bloc

És extrany això de llegir una obra de teatre. El text queda despullat i t’apropes més al discurs de l’autor, alhora que perds la vivacitat i les connotacions que li donen els actors.

En el cas de David Mamet, del que a banda de veure en escena o en pantalla he llegit algunes obres, s’afegeix que [...]

A hores d’ara, Enigma, la màquina amb que els alemanys codificaven la major part dels seus missatges durant la Segona Guerra Mundial, és un aparell ben popular. La novel·la de Robert Harris, la seva adaptació cinematogràfica, altres films com U-571 i força articles de premsa han aconseguit que a tots ens soni el tema. Però [...]

Duniazad és el nom d’una nena que neix morta. Sa mare explica en primera persona els seus sentiments i reflexions a partir del moment en que s’adona d’aquesta pèrdua fins el moment en que encara un nou embaràs.

Com ja heu pogut imaginar-vos pel primer paràgraf, estem al davant d’un llibre intimista, no se sap si [...]

Self Help (1985) és la primera obra publicada de Lorrie Moore, a només vint-i-sis anys d’edat.

Segueixo el meme que m’ha enviat Missmole.

Manuel Vázquez Montalbán va novel·lar la desaparició, presuntament a mans dels serveis secrets de la República Dominicana, del dirigent del Partit Nacionalista Basc Jesús de Galíndez.

Aquest recull de contes va donar-li l’embranzida definitiva a la carrera de na Mercè Rodoreda quan el 1957 va guanyar el premi Víctor Català, un concurs que ara porta el seu nom.

Mesos després d’haver vist la pel·lícula, he llegit la novel·la, que m’ha agradat encara més que el film.

Xavier Moret va recuperar el seu detectiu alternatiu Max Riera per aquesta sàtira social de la barcelona burgesa i turística.

El que ens ofereix Moret és una novel·la negra en clau divertida.

Un matrimoni italià, filologa ella i musicòleg ell, s’han passat 10 anys estudiant el barroc com a historiadors aficionats i han decidit escriure una sèrie de set novel·les ambientades a aquella época. M’he llegit la primera i no penso llegir-ne cap altra.