Posts Tagged ‘jazz’

Not Too Late

La Jones ha parit un àlbum càlid, suau i dolç, però que no m’ha impressionat com jo li demanava. Molt apte per a convocar audiències massives i guanyar Grammies, però lluny d’aquell Come Away With Me que em va fer obrir la boca de bat a bat a la FNAC i va provocar que me’l [...]

Una parella d’icones de l’anomenat smooth jazz signen un disc perfecte, en el que han aplegat un munt de figures convidades.

Els convidats físics inclouen Patti Austin (una grandíssima i menys coneguda del que es mereix cantant de jazz), Paul McCartney, Herbie Hancock i Stanley Clarke, i entre els convidats virtuals, aquells que van escriure cançons [...]

Darrerament s’estan posant de moda els CDs de versions. És un gènere que sempre ha existit, però mai no havien tants intérprets de primera fila que el practiquessin ni, i això és molt més opinable, resultats tant sorprenentment satisfactoris. O sigui que en comentaré un parell.

DJs i músics brasilers, estrelles de l’electro-bossa, s’han mobilitzat per [...]

Diana Krall ens proposa aquest any un disc ple de swing i de el so de les big bands.

El so és impecable, la selecció de cançons és indiscutible, els músics són excel·lents, i el disc es queda curt. Perquè? Pel que gairebé sempre li trobo a la Krall: li falta sang. Al seu directe a [...]

La col·laboració entre un geni de la guitarra i un mestre del piano ens deixa un decebedor i molt bon disc.

Vaig descobrir Pat Metheny mentre estudiava Informàtica, gràcies a Anna, que creia que era el millor músic del món. Des d’aleshores és un dels meus guitarristes de referència. Construeix una música molt agradable, amb punxes [...]

Juliol passat ja vam parlar de l’anterior treball, Careless Love de Madeleine Peyroux. Ara ens hem pogut empapar del seu quart i de moment darrer àlbum, senzillament sensacional.

En aquest CD escoltareu jazz vocal, elegant i passionat. Barreja composicions pròpies i de versions d’altres (Joni Mitchell, Serge Gainsbourg, Chaplin, Mercer, i l’èxit pop Everybody’s Talking) [...]

Un altre geni que torna. Keith Jarrett ha superat la síndrome de fatiga crònica que durant uns anys l’ha mantingut a mig gas i ara ja torna a publicar els enregistraments dels seus concerts en solitari.

De fet, ja va publicar Radiance l’any passat. Però aquell era un àlbum extrany, on havia improvisacions més curtes del [...]

Crec que van ser les Variacions Goldberg que es van encarregar a J.S. Bach per aconseguir que un noble alemany aconseguís vèncer l’insomni i pugués dormir plàcidament. A banda de l’indiscutible talent de Bach, una poderosa raó per a que s’emportés l’encàrrec va ser que encara no havia en Michael Franks.

Vaig descobrir aquest cantant fa [...]

Nothing Serious

Avui comentem el darrer compacte de Roy Hargrove, o sigui que parlem de jazz.

La part que més m’ha agradat és la que explora els camins del latin jazz, amb el piano (Ronnie Mathews) i la bateria (Willie Jones II) marcant el ritme i la tonada de manera principal, compartint el protagonisme de la trompeta de [...]

My Flame Burns Blue

L’admiració de l’hiperactiu Elvis Costello envers el jazz va molt més enllà de la seva famosa parella Diana Krall.

Nota prèvia: hi ha dues versions de l’àlbum. La de dos CDs és la bona, que porta 14+18 cançons i un bonus CD amb extractes d’Il Sogno, la seva primera òpera. La reduïda (malauradament la que circula [...]