Dilbert, Nov 21st 2.001
Arxiu d'etiquetes: humor
Homes budistes, dones catòliques
Les dones són catòliques; els homes som budistes. Generalizando, que es gerundio.
L’home, en el primer que pensa quan acaba la seva obligació ineludible (la que li aporta la nòmina a final de mes) és en, per fi, passar-s’ho bé. Per això la cerveseta amb els amics, el videojoc, la tele, etc. Poseu l’exemple que primer us vingui al cap.
En canvi a la dona li sobra temps per a buscar-se més feines: domèstiques, formatives, altruistes, etc. Descompto, òbviament, el tenir cura dels infants, què és una feina molt més sensible i un tema apart.
L’home no aspira a convertir ningú a la seva visió del món o manera de veure la vida. Tampoc en cap cas qüestiona mai ni les tasques ni l’assoliment d’objectius en les tasques que realitza la dona, deixant-la que gaudeixi de l’elecció de prioritats que ella ha realitzat.
Eventualment, pot arribar a passar que l’home vegi la necessitat d’algun sacrifici o penitència addicional al que l’obliga el contracte laboral. Deixant de banda l’alçada en centímetres de pols que això pot requerir, no és habitual el fet que l’home faci proselitisme d’activitats com l’actualització d’estats comptables, l’assistència a reunions de veïns o de pares (i mares) d’alumnes, la reparació o configuració d’electrodomèstics o estris de la llar, etc.
La dona no perd oportunitat pel proselitisme, informant detalladament de tots els sacrificis i tasques realitzades pel bé comú i el guany del cel (davant la serena indiferència masculina, allunyada d’aquesta prèdica i escèptica dels avantatges de tant sacrifici) i no dubta en instar el mascle a sumar-se a la seva croada.
Per contra, la dona informa lliurement l’home de qualsevol manca de perfecció en aquesta o qualsevol altra penyora que pugui desviar l’home del seu trànsit cap el cel.
Davant qualsevol elecció per nímia que sigui, com per exemple, escollir la roba interior (ja no diguem de la més aparent) l’home tendeix cap a la seva comoditat (és a dir, la pau interior), mentre la dona valora més l’ascensió al cel (és a dir, l’aprovació d’altri).
O sigui, que no hi ha guerra de sexes, sinó enfrontaments religiosos entre diferents formes de vida.
Segurament aquesta teoria és tant irreal com inútil, però serveix per a prendre’s amb molt millor humor aquests petits drames quotidians. Espero.
Salut i sort,
Ivan.
Bola extra: Hi ha un munt de tribute videos a la parella Kath & Spence. Amunt he deixat el que més m’ha agradat, però aquest amb el Got Scotch? by Marvin Hamlisch, i aquest amb Because You Loved me, també estan molt bé.
Espanya vs. EUA
Acabo de rebre un email, que no sé si qualificar d’acudit o d’incitació al debat. Vosaltres mateixos.
Le envié un email con una pregunta a un amigo que viveen EE.UU.: ¿Por qué somos pobres losespañoles? Esta fue su respuesta desde EE.UU.:
Hola, cómo se ve que los árboles no le dejan ver el bosque.
¿Cómo puede llamarse pobre, cuando es capaz de pagar por un litro de gasolina más del triple de lo que pago yo? ¿Cuando se da el lujo de pagar tarifas de electricidad, de teléfono y móvil un 80% máscaras de lo que me cuestan a mí?
¿Cómo puede llamarse pobre cuando paga comisiones por servicios bancarios y tarjetas de crédito del triple de lo que aquí nos cuestan, o cuando por un auto que a mi me cuesta 2,000 dólares ustedes pueden pagar el equivalente a 20.000 dólares?
Porque ustedes sí pueden darse el gusto de regalarle $18,000 dólares al gobierno y nosotros no. ¡no le entiendo!
Nosotros somos pobres, los habitantes de Florida. Por eso el Gobierno Estatal, teniendo en cuenta nuestra precaria situación financiera, nos cobra sólo el 2% de IVA (hay otro 4% que es Federal; total = 6%) Y no el 16% como austedes los ricos que viven en España.
Además, son ustedes los que tienen impuestos de lujo como son los impuestos por gasolina y gas, por alcohol, cigarros,cigarrillos, cerveza, vinos, etc. que alcanza hasta el 320% delvalor original, y otros como: Impuesto sobre las utilidades y sueldos, impuesto sobre automóviles nuevos, impuesto a los bienes personales, impuesto a los bienes de las empresas, impuesto por uso de automóvil. Y dichoso quetodavía se da el lujo de pagar un 16% de IVA por estos impuestos, además de todos los trámites y pagos nacionales y municipales.
Porque si ustedes no fueran ricos, ¿qué sentido tendría tener unos impuestos de ese calibre? ¿Pobres? ¿ De dónde? Un país que escapaz de cobrar el impuesto a las ganancias y a los bienes personales por adelantado como España, necesariamente tiene que nadar en la abundancia, porque considera que los negocios de la nación y de todos sus habitantes siempre tendrán ganancias a pesar de saqueos y asaltos, mordidas, terremotos, sequía, invierno, corrupción, saqueo fiscal e inundaciones y por supuesto seguro que todos deben ganar muchísimo. Los pobres somos nosotros los que vivimos en USA y que no pagamos Impuesto sobre la Renta si ganamos menos de $3.000 dólares al mes por persona (más omenos 2.100 €). Y allí pagan seguridad privada en bancos, urbanizaciones, municipios, etc. mientras que nosotros nos conformamos con la pública. Allí hastaenvían a los hijos a colegios privados, y mire si seremos pobres aquí en EE.UU., que las escuelas públicas nos prestan los libros de estudio previendo que no tenemos conqué comprarlos.
A veces me asombra la riqueza de los españoles que piden un préstamo cualquiera, y son capaces de pagar 8%mensual de intereses, como mínimo.
Salut i sort,
Ivan.
La crisi de la construcció
El dolent de deixar de llegir puntualment els blocs és que se’t passen maravelles com aquesta i ara la crisi que està de moda és la financera.
La Carme Pla retrata (i mai millor dit) l’actual crisi del sector de la construcció. No us ho perdeu: costa 10 segons a llegir i us il·luminarà el dia.
Situacions pornogràfiques
Hi ha un bloc molt interessant que es diu Blogmundi i que dóna molta informació sobre el món blogger.
La seva darrera firma invitada ha escrit un article comparant les escenes que s’acostumen a veure als films porno i la dura realitat.
L’article, deliciosament escrit en argentí, el podeu trobar aquí.
Salut i sort,
Ivan.
El remero
Aquest és probablement un dels escrits que més han circulat per internet.
Per si encara no l’havieu llegit, el podeu trobar publicat aquí.
Bon cap de setmana.
Dilbert
Em sap greu que un cop que cito Dilbert, el personatge no hi apareix. De totes maneres, estic segur que tots l’heu vist algun cop i com a mínim us sóna qui és. Cliqueu a sobre per a veure-la bé. Continue reading
El régimen de Franco
Per tots els que com jo treballeu durant aquest pont de Tots Sants, una mica d’humor.
El video d’El régimen de Franco, de Polònia.
He perdut el compte de vegades que he rebut aquest video. Per tant, vull aprofitar aquesta ocasió per a dir dues coses: la primera, què és graciosíssim. La segona, que si us plau no me l’envieu més.
Salut i sort,
Suscripció
-
Comentaris recents
Alfred on Rebelar no es revelar Jordi on Flors Ivan on Flors Ferran Moreno on Flors francis black on Fervor pel PP en prostitutes… Algunes lectures
No data found
