Descobreixo gràcies a l’excel·lent blog Highlights que podem escoltar de franc el darrer àlbum de Bob Dylan
No us penso castigar amb una parrafada sobre Dylan, totalment innecessària a aquestes alçades de la pel·lícula. Però si que m’agradaria comentar l’efecte que m’ha causat aquest magnífic disc.
Resulta que és un doble CD amb tot de segones versions i cançons que no s’han arribat a publicar en els seus àlbums oficials dels darrers vint anys. Primera pregunta: a banda de fer àlbums tant bons com Time Out of Mind, Love and Theft, Modern Times o Oh Mercy i protagonitzar diverses gires mundials i continentals, aquest home tenia temps per a fer tot això i deixar-ho guardat?
Segona pregunta: quants músics es deixarien tallar una mà per tenir com a obra això que aquest home ha publicat com a producció marginal?
Són dues preguntes que posen Bob Dylan, sovint menystingut com aquell vell que encara canta de la mateixa manera que va quaranta anys, en la seva real perspectiva.
Per cert, no són preguntes originals. Se’m van acudir el primer cop que vaig escoltar el Tracks de Bruce Springsteen.
A tot això, Tell Tale Signs és un compedi de cançons amb personalitat, que van des del folk fins al rock passant pel blues. Més enllà de les variacions estilístiques, tot sóna a Dylan i no hi ha cap peça de la que m’hagi queixat. En dues hores de música, és moltíssim.
Salut i sort,
Ivan.
Like this:
Be the first to like this post.
