Steve McCurry exposa algunes de les fotografies que ha fet durant els seus viatges per Àsia a La Illa Diagonal.

És una exposició que s’anomena Pilgrimage, no sé si perquè ell s’ha pres el seu periple asiàtic com una revelació o perquè s’ha dedicat a fotografiar gent que viatja per raons religioses, però en qualsevol cas és un recull d’imatges que paga la pena el desplaçament. Barcelona Photobloggers l’ha comentada. També podeu trobar arreu d’internet un munt de fotos i comentaris tant sobre aquestes imatges com sobre la resta d’obra d’aquest artista. Us recomano que li feu un cop d’ull a la seva web oficial, a l’apartat que sobre ell tenen la mítica Agència Magnum o la PDN Gallery, tot i que el millor recull en la meva opinió és el d’Art Department.

La foto que li va canviar la vida és naturalment la celebèrrima imatge de la nena afgana que han emprat pel póster de l’exposició, gairebé trenta anys després de ser portada de National Geographic, on podeu veure i escoltar McCurry explicant com la va fer. No contents amb això, quan el 2002 Bush va decidir invair l’Afganisthan, allà va tornar McCurry per trobar què s’havia fet de la nena. A Fotolia us en fan un breu resum i Tal dia farà un any en parla i mostra les imatges de la nena i la dona.

Com de tots els grans fotògrafs, d’ell és diu que és un mestre de la llum. Proves en podem trobar vàries a Pilgrimage, i aquí us deixo unes quantes que a més per mi són molt especials perquè acabo d’estar al lloc on les van fer. Ta Prohm, Bayon i Angkor Wat són llocs que no s’obliden mai, encara que tinguis dificultat en recordar els seus noms. Hi ha fotos en les que no saps si fa servir filtres, si el revelat és especial o si va subornar el sol.

Però si McCurry és tant reconegut, no és per una sola raó; reuneix diversos mestratges. Un, és que sap captar contrastos de llum realment espectaculars. Per exemple, aquests monjos que descansen a un altre temple d’Angkor, són cacascun d’ells a un costat del contrallum. A Angkor Wat, domina un contrallum aliat amb pluja que hagués amargat la tarda a molts aficionats. En altres fotos, com aquesta també davant d’Angkor Wat a escassos metres de l’escenari anterior, hi ha una part més iluminada que l’altra però sembla la cosa més natural del món, no trobes que capturar l’escena hagi de ser tant difícil. El mateix passa quan retrata monjos que passegen sota la pluja.

Un altre mèrit que té és capturar les emocions dels retratats. A banda del retrat de Sharbat Gula, que és com es diu l’afganesa, a Pilgrimage apareix aquesta fotografia d’una noia que es sotmet a una cerimònia budista de purificació, aquesta d’una anciana, i d’altres que podeu veure als enllaços que he posat. Aquest és un talent que té més d’una vessant: has de saber retratar, has de saber veure la bellesa física de la persona, has de tenir l’habilitat d’estar en el lloc adient en el moment oportú (o la de crear l’ambient) i també, i això potser és el més important, la intuició de saber a quina cara enfocar, qui farà el gest més expressiu d’entre una munió de peregrins al Ganges. O, simplement, aconseguir imatges molt boniques combinant perfectament llum i color.

La meva preferida de Pilgrimage no és aquesta, on es pot veure perfectament el recolliment dels que resen, sinó una altra d’una celebració religiosa al Ganges que malauradament no he pogut trobar a internet.

I, naturalment, la seva habilitat per capturar impecablement paisatges inoblidables, com el temple partit per un terratrèmol.

Dues de les seves fotografies que més m’agraden les següents, que no surten a Pilgrimage. A la primera, sense haver de dir ni una paraula, et parla de gana, de manca de comoditats, del fart que pot estar un jove que està passant un any a un monestir de fer el paperina amb un riquissim fotògraf occidental, del lluny que està aquell món i dels molts colors i tons de llum que caben en una sola imatge. A la segona, t’explica que el concepte de pau i tranquilitat és molt diferent a Àsia i a casa nostra.

Si algú no sap que regalar-me per Nadal, podeu escollir entre Sanctuary: The Temples of Angkor, The Path to Buddha: A Tibetan Pilgrimage, South Southeast, Monsoon o qualsevol altre volum de la seva bibliografia.

Salut i sort,
Ivan.