Aquest any he descobert un altre bon grup, gràcies a que Google m’avisa quan Neil Young apareix a internet. I els Drive-by-Truckers es declaren seguidors del geni canadenc.
Arxiu d'etiquetes: country
Prairie Wind
Ja fa gairebé un any que va sortir aquest àlbum de Neil. Al començament no vaig escriure d’ell perquè estava molt ocupat i volia fer un molt bon article, després perquè van arribar altres CDs que, amb molt menys esforç, sortia del pas. Ara, em costa explicar en detall com és que m’agrada tant.
Són 10 cançons, típiques del recorregut acústic de Neil Young. Podeu trobar tot el ventall que tant us agrada (o no). Melodies country, aires folk, slide guitar, harmònica, el falsete de veu tant característic, les harmonies vocals que va heretar dels seus amics Crosby, Stills & Nash, tocs de guitarra elèctrica rockera, l’òrgan i algun violí perdut. Està tot.
Normalment aquí és on destaco els talls que més m’agraden. El fàcil amb aquest àlbum és fer-ho a l’inrevés: el que dóna nom al disc i l’himne When God Made Me són els talls que menys m’agraden.
L’aire de les cançons oscil·la entre la dolça melangia fins l’alegria vitalista, sense arribar en cap cas a la tristor ni a l’entusiasme. Una obra moderada, fruit d’un període de temps en que l’autor va superar un aneurisma (el van haver d’operar i de poc que no es queda) i la mort de son pare, després de llarga i familiarment penosa malaltia. La serenor de saber que la feina o la música no són tant importants?
En qualsevol cas, queda pendent el comentari sobre el DVD que acompanya el disc i -quan aconsegueixi veure-la- sobre el film Heart Of Gold, obra de Johnathan Demme filmada en part al concert de presentació de Prairie Wind.
Neil ens regala una obra despullada d’artificis i que toca el cor, com la majoria de les que ha fet.
Salut i sort,
Ivan.
Neil Young
Prairie Wind
Reprise, 2005.
Mark Olson: Creekdippin’ for the First Time
Mark Olson
Creekdippin’ for the First Time
Recentment he estat escoltant aquest recopilatori, que inclou material dels seus àlbums The Original Harmony Ridge Creekdippers, Pacific Coast Rambler i Zola and the Tulip Tree.
Segons on mireu aquest tipus de música el cataloguen com country, folk o ara també li diuen americana. Balades amb el punt de ritme suficient per a que no acabis d’agafar la són i l’ànim es mantengui optimista, amb predomini de la instrumentació acústica i els punts mitjans de to i de volum.
En qualsevol cas, és molt recomenable. De fet, no acostumo a parar gaire atenció a les recopilacions, però aquesta paga la pena, especialment si no coneixeu al que va ser una de les veus cantants dels Jayhawks. Destaco especialment dos temes: l’inicial Flowering Trees i Custom Detroit Railroad, on la Victoria Williams posa la seva veu i tots dos aconsegueixen una harmonia vocal notable.
La pàgina web dels Creekdippers anuncia una gira europea, però em fa l’efecte que està molt desfasada.
Salut i sort,
Ivan.
Suscripció
-
Comentaris recents
Jordi on Flors Ivan on Flors Ferran Moreno on Flors francis black on Fervor pel PP en prostitutes… Jordi on Fervor pel PP en prostitutes… Algunes lectures
No data found
