Arxiu d'etiquetes: còmic

Què importa per a tenir èxit?

Scott Adams, l’autor del comic satíric Dilbert ha publicat un article al seu blog on parla dels factors que porten a l’èxit.

Naturalment, tots posarem matisos, perquè el que per uns és sort (estar al moment oportú al lloc adient) per altres és conseqüència d’una bona preparació. I tenir una bona formació està sempre supeditat, condicionat i és relatiu a factors com el moment del mercat de treball, el talant de l’empresa on treballes o els companys que tens. En què tens una bona formació i què d’important és això aquí i ara? O el simple fet de tenir unes o altres coneixences i el grau de confiança que hi tens. Hi ha gent que ho conrea premeditadament i gent que no.

El que vull comentar és que tant per Adams com per mi el que és principal és la pròpia persona. Naturalment que la sort existeix. Però moltes vegades el que tu has fet voluntàriament abans té una immensa influència en que estiguis en aquell moment en aquell lloc. Si sumeu els seus percentatges, el 50% dels factors d’èxit que ell considera són manipulables per la pròpia persona. Les circumstàncies et poden condicionar moltíssim o fins i tot completament (si ets un general de l’exèrcit luxemburgués dificilment passaràs a la Història), però en general és la pròpia persona la que construeix el seu futur. El Destí no existeix.

A mi em sembla que la seva llista és força acurada. I el seu treball més conegut, Dilbert m’encanta. Algun dia en parlaré més de la seva tribu de personatges.

Salut i sort,
Ivan.

PD: Pels que no sou lectors habituals d’Adams, BOCTAOE és l’acrònim de “but of course there are obvious exceptions“.


La Casa de Enfrente

Vanyda
La Casa de Enfrente
Ed. Ponent Mon.

Aquest és un còmic tendre, d’històries quotidianes a una casa amb veïns molt característics i molt humans, que tots podem reconèixer com trets de la realitat urbana d’una ciutat. Són històries entre breus i brevíssimes, que es van encadenant, com la vida. Ara una anécdota, ara un sarau una mica més llarg, i cap punt on el devenir es trenqui, perquè la vida continua i els personatges han de tirar cap endavant i continuar vivint. Ja us ho he dit, molt real.

Realisme en blanc i negre i amb una traçada neta; no falla, el referent és el darrer Will Eisner, el que retrata els suburbis americans i la grandesa de la vida (no el de Rip Kirby). Qui busqui històries amb trets, persecucions, mutants o misteri, que continui buscant. Els que busqueu històries emocionants i no us fa res que a més siguin senzilles, us recomano un còmic: aquest.

Salut i sort,
Ivan.


Black Kiss

Howard Chaykin
Black Kiss
NORMA Editorial

La solapa informativo-publicitària del llibre el qualifica de còmic per a adults, denominació sota la qual tradicionalment trobem dibuixos molt ben definits de dones espectaculars i mamelludes, arguments tòpics, guions mal embastats, força escenes de sexe i poca cosa més.

Però Black Kiss pertany més aviat al gènere negre, on hi ha un embolic monumental que el lector ha d’anar desfent, producte del creuament de dues línies argumentals independents. Si us voleu fer una idea de per on va el tema, imagineu-vos que Quentin Tarantino filmés un remake de The Big Sleep.

El dibuix és aspre i realista, amb traçades escassament definides, que reflecteixen personatges igualment ambigus. Molt adient per a una història noir. La narració és àgil i a estones confusa, però això és completament intencionat: les sorpreses es van desgranant de mica en mica, i les explicacions triguen en arribar, donant temps a que el lector s’imagini cap a on va la intriga i els personatges l’enganyin un altre cop.

Sexe? n’hi ha, però no espereu una història negra amb pinzellades pornogràfiques. El sexe hi és –i molt- perquè els personatges el demanen, ja que la trama va d’uns tios que no els fa res violar ningú per a entretenir l’estona, de gent addicta al sexe com podria estar-ho de qualsevol altra droga i perquè l’escenari és el Hollywood dels cossos glamourosos i treballats amb esforç i talonari.

No passarà a la història del còmic, però instrueix sobre els efectes de posar un missatge massa explícit al contestador del telèfon.

Salut i sort,
Ivan.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 141 other followers