Ja comença a haver una bona col·lecció d’obres artÃstiques que defensen les noies que tenen més pes del que marca el canon de bellesa acceptat habitualment. A la cartellera barcelonina crec que encara hi ha una obra de Neil La Butte, per exemple. A les acaballes del 2006 ens va arribar un excel·lent còmic (tebeo, patufet, novel·la grà fica, digueu-li com vulgueu) de Jean-Paul Krassinsky.
De fet no és pot qualificar de novel·la ja que és un recull de cinc contes, tots ells protagonitzats per noies que tenen una personalitat i humanitat tant desbordants com les seves figures, que tampoc és que siguin tant diferents de les de les noies que ens podem creuar cada dia pel carrer.
Són històries amb plantejaments tÃpics i finals gens convencionals. Els bons guanyen i els dolents surten perdent, cosa que sempre és d’agrair. A diferència de les pelis bèliques, aquà els personatges bons són els que tenen bons sentiments i no enganyen i els dolents, els altres. Tant de bo la vida real fos tant clara. Són cinc contes edificants i refrescants, amb un à cid sentit de l’humor i sense gens de moralina que ajuden a encarar amb optimisme el que queda de setmana i que no carreguen amb moralina.
El còmic, per cert, és un génere que m’encanta pel directe que és. La història es narra sense embuts ni descripcions farragoses, que es deixen a la mà del dibuixant, i els dià legs van directes al gra. Cada vinyeta (en els bons còmics) té un propòsit i un significat precisos i la lectura és à gil i amena.
Però tot i que a mi el que m’agrada és llegir bones històries, necessito que estiguin no només ben dibuixades, sinó a més dibuixades d’una manera agradable. No sóc dels admiradors d’El Jueves, per entendre’ns. I per a sort meva Krassinsky dibuixa molt bé: traçada neta i senzilla, i un us dramà tic del color molt adient. Cada història té un tractament cromà tic diferent, segons el to és més sarcà stic o melancòlic; tot un encert. Fixeu-vos també en la diferent manera de dibuixar les protagonistes: el guapÃssima que està quan va a la cita i el deslluïda que es veu un cop l’han tractada de chochovaca; la gran definició de detalls en les cares i els cossos que es volen destacar per necessitat de la història, i la simplicitat de la resta, sense que això faci mala impressió a la vista.
Una molt agradable troballa, la d’aquests cors grassonets.
Salut i sort,
Ivan.
Jean-Paul Krassinsky
Corazones rollizos
Editorial Glénat
Like this:
Be the first to like this post.
