Des de fa trenta anys, que sóc admirador incondicional del Tinent Blueberry. Aprofitant l’aparició del 51è àlbum de la sèrie, que es una xifra més que respectable, us explico perquè m’agrada.
El factor més important són els guions, originalment del genial Jean-Michel Charlier. Les seves són històries vívides i versemblants, tot i que completament allunyades del context històric real. Són trames d’intriga situades en l’escenari habitual del western, en que les claus pròpies del génere apareixen només lateralment.
Les històries de Blueberry no són especialment originals, però són prou complexes com per a que aparegui tot el reguitzell de matisos necessari per a fer-les apassionants. Els bons són boníssims i els dolents dolentíssims, però tots tenen un punt admirable. En el rerefons hi ha el concepte que un cert codi moral és necessari per a mantenir la civilització, però no necessàriament el marc legal considerat civilitzat.
Però en un còmic la història entra per la vista, i aquí Blueberry es beneficia de l’aquarela del grandíssim Jean Giraud, que molt abans de ser Moebius es va fer ric pintant els grans espais americans amb un detall impressionant i un realisme colpidor. Amb el temps el mateix Giraud va anar simplificant els seus dibuixos a la sèrie, que amb la incorporació de nous dibuixants ha tornat a recuperar el detallisme, però sempre s’ha mogut dins d’uns paràmetres estètics semblants: colors intensos, traçada realista, i alternança entre primers plans íntims i la complicitat amb els paissatges de llegenda.
Tant el dibuix com els guions han estat sempre prou convencionals com per interessar públics molt amplis, i si gràficament ha evitat els detalls escabrosos, narrativament Blueberry ha optat per acostar-se a les visions més complaents amb els natius americans per tal de guanyar el favor popular.
Per últim, l’heroi. El poca-vergonya valent, fort, hàbil, llest i honrat que a tots ens hagués agradat ser en una pel·lícula d’aventures. La sèrie té visos de realitat, i en determinats capítols (especialment els de la Guerra Civil i els dels darrers anys de la vida de Blueberry) s’intercalen esdeveniments i personatges històrics. Però no hi ha qui cregui versemblant una col·lecció d’herois com la que apareix a Blueberry.
Els meus favorits són la sèrie que arranca amb Chihuahua Pearl i conclou a El final del camino (nou volums) sobre una missió a Mèxic a la recerca d’un tresor de l’exercit confederat, especialment el volum Balada por un ataúd, i la que arranca amb El jinete perdido per acabar amb El general “Cabellos Rubios” (sis àlbums) on recrea l’odissea de l’establiment del ferrocarril. Actualment la sèrie avança durant la Guerra Civil Americana, i el darrer 1276 almas continuarà a la propera entrega, amb personatges que inclouen Pinkerton o els generals Sheridan i Custer.
Salut i sort,
Ivan.
