Una història apassionant, un còmic mediocre.
Vae Victis és un latinajo que serveix per donar-li nom a la sèrie de quinze volums que amb guió de Simon Rocca i ilustracions de Jean-Yves Mitton dramatitzen la Guerra de les Gàl·lies. El punt de vista és el d’un personatge fictici, una noia anomenada Àmbar o Boadicae, que correspondria a la mare de la històrica reina Budicca. Personatges històrics i imaginaris es van relacionant durant tot el relat.
Malauradament, aquesta elecció de protagnista (ai, la correcció política!) provoca que el guió sigui molt fluix, o millor dit, molt poc creïble. No és que no haguessin reines poderoses a aquella època, però les que ho eren només els feien cas a la cort. En canvi, a l’heroïna de Vae Victis! la respecten, la valoren i s’enamoren d’ella en les més diverses situacions i gent que, diguem-ne, no és gens sospitosa de manca de masclisme.
Afegiu-li un parell de debilitats inimaginables en Juli Cèsar, el paper fonamental de l’amor romàntic a una història situada abans de Crist, i alguns altres petits disbarats, i ja teniu una història malaguanyada. Si en lloc de la Gàl·lia haguessin situat la història a un regne imaginari (à la Tolkien) la cosa s’aguantaria molt millor. Però el problema de fons és que a la trena de trames de Vae Victis! li manca equilibri. Hi ha volums en que domina la narració de les campanyes bèliques, n’hi ha que són històries d’aventures o amb un cert misteri, i d’altres del génere romàntic, però cap no acaba de lligar.
La part gràfica, en canvi, excel·leix. Detalls i rostres apareixen en tot el seu esplendor i si manquessin els diàlegs moltes escenes es podrien entendre només per les expressions facials. I hi ha un munt de vinyetes espectaculars, mostrant paissatges, desplegaments de tropes o grans batalles.
Adient pels admiradors del génere d’espasa i aventura. Contraindicat si heu llegit els Diaris de la Conquesta de les Gàl·lies.
Salut i sort,
Ivan.
