Quart dia més llarg en la vida de Jack Bauer. Acció per parar un tren.

La quarta temporada de 24 continua sota les mateixes premises que els Day 1, Day 2 i Day 3: molta acció, molta intriga, trama molt embolicada amb múltiples subtrames, tant personals com professionals, i eleccions morals si més no molt qüestionables. Però, el nivell del guió trobo que ha baixat força durant aquesta temporada.

A partir d’aquí comentaré el detall i per tant hi haurà spoilers.

El primer que he notat és que el conjunt de personatges han perdut qualitat. Chappelle, Nina Myers i la Sherry Palmer són caràcters molt més forts que Edgar i la nova directora del CTU. I el que feia de xicot de l’Elisha Cuthbeart era un personatge que li plantava cara a Jack, quelcom important. L’Elisha ens posava sovint dels nervis, però … se li perdona. Ara no hi ha ningú a qui perdonar.

La trama d’aquest quart dia és massa brutal. Vull dir: una sola de les amenaces (segrest del Secretari de Defensa; complot per destruir les centrals atòmiques nordamericanes; complot per matar el President; complot per fer detonar un o més míssils nuclears) ja és prou potent i definitiva. La hipòtesi que un grup terrorista vulgui fer totes quatre coses i a més d’una tacada és exageradíssima.

Un altre punt és l’evolució dels personatges principals. Amb el que ha plogut en els tres primers dies, ja haurien d’haver aprés allò de jugar en equip. Doncs no, continuen comportant-se igual que en les tres primeres temporades. Sembla que les seqüeles són només sentimentals. I parlant d’això? Què s’ha fet de la filla de Bauer i el seu xicot? Aquest és un punt penjat de la temporada anterior, però és que dins del Day 4 hi ha personatges que no sabem com acaben: Behrooz i Sam Mitchell, i són prou importants.

En definitiva, que la sèrie està molt bé i és una llàstima que no puleixin el guió un pèl més. No sé per on han tirat les següents tres temporades, però continuar augmentant el ritme em sembla suicida: ni 007 ni Rambo són creïbles, imagineu-vos el seu encreuament.

Adient per passar un cap de setmana absorvit davant una pantalla. Contraindicat si teniu el cor sensible.

Salut i sort,
Ivan.

Ja he vist la tercera temporada de 24, i a més, com toca: fent un intensiu en tres dies.

A la tercera temporada es reconeixen un munt de constants en la sèrie, característiques comunes dels best-sellers ja sia televisius o literaris. A saber: diverses trames argumentals, i de diversa mena (la d’acció, la intriga política, el drama humà , la trama romàntica); protagonisme coral, amb diversos personatges que agafen protagonisme segons el moment narratiu; amenaces de tota mena: armes de destrucció massiva, perill per a vides concretes, disgusts per tothom. Això es garanteix que un públic el més ample possible es pugui sentir identificat.

La tècnica de narrar en temps real emfatitza la part d’acció que té la sèrie, mentre que la intriga queda penalitzada. Hi ha moltes coses que sospites que en el món real es deixarien per l’endemà , però aquí s’han de resoldre ja mateix.

El fet que l’estructura de la sèrie es mantingui fa que aquesta resulti una mica previsible. Però clar, aquí està el talent dels guionistes per a enredar-te un cop i un altre, fent que els primers episodis creguis que "no t’atrapa" però mica en mica agafant-te fort pel coll i no soltant-te.

El resultat de tot plegat són vint-i-quatre episodis emocionants, trepidants i apassionants. Un entreteniment de primera qualitat que es queda a la vora de les produccions cinematogràfiques tipus Bourne, i és que produir vint-i-quatre hores de televisió té una dificultat logística i creativa molt important.

Adient per a esborrar un parell de dies complerts del teu calendari. Contraindicat si tens la targeta d’algun cardiòleg.

Salut i sort,
Ivan.

Igual que la primera temporada, la segona temporada de 24 és trepidant, emocionant, té intriga a dojo i un munt de sucre i detalls sentimentals, o sigui que tots els membres de la família es poden sentir identificats amb algun personatge de la sèrie i poden tenir la seva trama preferida.

Si ja heu vist la sèrie, no us aportaria res explicant-vos de què va; i si no l’heu vista i voleu saber-ho, la Viquipèdia ho pot fer molt millor que jo.

Nosaltres hem vist la sèrie en més o menys un mes. Tenint en compte que hem estat fora una setmana, això ens porta una mitjana de quatre capítols setmanals. Clar que el darrer dia, devorats per la intriga, en vam veure quatre gairebé seguits. El proper és mirar una temporada (vint-i-quatre episodis, vint-i-quatre hores) en un cap de setmana. No m’imagino veure 24 al ritme d’un capítol setmanal.

Tot i que hi ha diversos directors i guionistes, no s’aprecia cap diferència d’estil entre diferents capítols. Les interpretacions són igualment correctes i convincents. De la versemblança dels guions en els trets principals, res a dir; a petita escala, hi ha alguns detalls que potser no lliguen massa bé, com per exemple les extraordinàries capacitats físiques de Jack Bauer, però si ja t’has empassat 007 i Schwarzenneggers, què més fa.

En aquest Day 2 he trobat algun punt de la trama que no ha quedat ben resolt, especialment dos personatges secundaris que desapareixen massa de cop i queden massa punts oberts. Alguns són assumibles i es pot imaginar l’explicació; altres en canvi són font de debat als fòrums d’internet. Es veu que hi ha determinades claus que es revelen a les temporades 3 i 4 i … al videojoc.

Quan Expediente X va tenir un munt d’èxit, va haver la pel·lícula, on es desvetllava algun punt important de la trama mítica, la de la invasió extraterrestre. També va haver-hi el joc, però no afegia significat a la sèrie, sinó que era una trama a banda (altres episodis que no s’havien rodat, igual que els jocs basats en CSI). Aquí, en canvi, el joc i la sèrie de televisió s’han solapat l’un amb l’altra.

M’imagino els meus pares seguint 24. Però no els imagino posant-se a jugar a un joc d’ordenador per a saber com acaba determinat personatge. Potser és que la població americana és molt diferent? Segurament, que amb els que ho són ja tenen prou mercat.

Tot plegat, un entreteniment de primera qualitat servit amb embocall de luxe.

Salut i sort,
Ivan.