Via Bloguzz em va arribar la invitació per visitar Can Bacardí a Sitges. Una visita que, si teniu oportunitat, paga la pena.
Can Bacardí ocupa l’edifici de l’antic mercat, molt maco però molt més petit del que m’esperava. Allà ens van donar una explicació sobre la història de l’empresa i el procés d’elaboració de la seva beguda més emblemàtica, el rom. Amb el pas dels anys Bacardí ha anat adquirint altres empreses i d’altres marques, amb la qual cosa si sou aficionats al vermut o el vodka segurament també sou clients de Bacardí.
L’espai compta amb un munt de fotografies històriques i una decoració que intenta ambientar el visitant a una destileria. Es pot, per exemple, contemplar i emprar un trapiche, l’instrument per a extreure la melaça de la canya de sucre. Com he dit, petit, però suficient.
El més interessant és que es pot tastar el rom en el seu procés d’elaboració. El secret del rom Bacardí Superior és que es la barreja de dues begudes: un alcohol producte d’una sola destil·lació, i que és de gust força semblant a un whisky; i un altre rom producte de cinc destil·lacions, molt més refinat i aromàtic. Però totes dues begudes empalideixen al davant de l’obra final, molt més suau i delicada, un rom que pel meu gust és molt plaent.
El fundador de l’empresa, Don Facundo Bacardí, va ser tot un personatge que va emigrar des de Sitges a Santiago de Cuba a setze anys. Això a la primera meitat del segle XIX. Compareu amb la generació que no pot viure sense Playstation … I el rat-penat que és emblema de la companyia sembla que va ser cosa de la seva dona, Amalia.
Don Facundo disfrutava molt de petar la xerrada amb els seus amics i va decidir crear un licor per a gaudir d’aquestes ocasions. Això és el que avui coneixem com Elixir Bacardí, que també vam tastar i del qual us parlaré aviat.
Però el que la majoria de gent fa no és veure rom, sinó combinats amb rom. Casa Bacardí té un espai cocteleria on ens van servir el millor mojito que he begut a la meva vida (no perdo l’esperança que el Víctor recuperi el video que va enregistrar), un cuba libre recepta original (amb cacao, entre d’altres ingredients) i un altre cóctel fent servir Elixir Bacardí.
Una visita que jo recomano de totes totes.
Adient pels que els agraden les curiositats i les històries interessants. Contraindicat si espereu una llarga visita a un museu.
Per cert, la web de Casa Bacardí és senzillament lamentable. Haurien de penjar de dalt del campanar l’incompetent que ha lliurat un producte tant mal fet. Al costat de l’insensat que l’ha acceptat.
Salut i sort,
Ivan.
