Category Archives: televisió

Nelson Mandela, el jugador nº16

A hores d’ara la història ja és ben coneguda. En John Carlin va escriure-la i el Clint Eastwood la va filmar.

A mí m’ha agradat més aquest documental què va més al gra i no té tantes pretensions. Té l’avantatge que veus les cares dels protagonistes reals i que hi ha imatges d’arxiu d’aquells moments ara fa gairebé vint anys. En contra, hi ha traduccions una mica discutibles.

Adient pels que creuen en els herois. Contraindicat pels qui busquin explicacions profundes.

Salut i sort,
Ivan.

Fracàs mediàtic

A resultes de les eleccions europees s’han volgut extreure moltes conclusions polítiques, penso que en general arriscades. En canvi, no he llegit cap análisi en clau mediàtica.

I és que per mi el més rellevant és el fracàs de les emisores televisives d’extrema dreta. No només no han aconseguit que VOX tregui ni un sol eurodiputat, és que són els que han trencat la barrera d’entrada a un nou rival polític. Si no haguessin contractat com a tertulià a un noi amb una cua l’establishment polític segurament s’hagués pogut repartir un grapat d’escons més a Estrasburg.

Les audiències (menys) i les opinions publicades (més) han atorgat durant un llarg temps una gran importància a determinats debats televisius. Espais on es suposa que la reflexió, l’argumentació i el contrast han de ser apassionants. A la pràctica s’escolten molts crits, moltes desqualificacions, pocs arguments i encara menys raonaments. I un no acabar d’interrupcions i mala educació.

Però, ara queda palés què l’audiència els mira d’una manera semblant a com jo mirava els pallassos del circ. I això, quan els que apareixen són persones amb estudis i professions serioses, per molt què siguin bons donant espectacle, em sembla patètic.

És dolent que el nivell sigui tant baix, però és encara pitjor que tota una generació cregui que això és debatre. Els que de petits vam veure el Balbín moderant La Clave no podem estar d’acord. No és qüestió només de defensar la qualitat a televisió, és què afecta a la vida política del país. I afegeixo què m’agrada molt el plantejament totalment diferent del Cuní a 8tv, ara que ha deixat la vena d’espectacle peixater què compartia amb la Rahola.

Debatre és una activitata essencial a una democràcia. Espero que a les escoles els més joves n’aprenguin, perquè milloraria molt el país.

Salut i sort,
Ivan.

Homeland, 3a temporada

Un cop més, una gran sèrie.

Homeland Season 3 Poster

La tercera temporada de Homeland tanca el cercle. Els guionistes donen sortida als personatges, s’enllesteixen les incògnites i els únics interrogants què queden són els típics què s’haurà fet de tal personatge típic de qualsevol ficció. I ho fa a més d’una manera versemblant i respectuosa amb els personatges.

Destaco d’aquesta tercera temporada el pols narratiu, el domini del ritme i l’exposició d’informació. Els primers capítols són molt pausats, de caire íntim i que serveixen per a establir de manera clara i rotunda els antecedents de l’acció i l’estat mental dels personatges. La trama familiar dels Brody ajudarà més tard a entendre perquè dos personatges prenen les accions què prenen.

Però hi ha un moment en que es desencadena l’acció i aleshores el ritme és trepidant, sent una sèrie d’intriga i no d’acció (res a veure amb 24, aquí l’èmfasi són les conspiracions). I tot i què alguns detalls continuen grinyolant, entenc què és més important fer una narració clara i què s’entengui en el moment què no pas buscar un 100% de realisme.

Adient pels aficionats als trencaclosques psicològics. Contraindicat si patiu molt amb la crueltat o el patiment aliens.

Salut i sort,
Ivan.

Agents of S.H.I.E.L.D.

Disney ha de rendibilitzar les compres què fa i això vol dir que tot l’univers de personatges Marvel inunda les pantalles de televisió igual què les de cinema. I agarreu-vos què després ve Star Wars

Agents of SHIELD - Season 1

Pels què vau llegir els còmics en algun moment, dir-vos què a mi m’ha decebut com trasllada alguns personatges i la presentació de la mateixa S.H.I.E.L.D., molt més mítica als còmics, un nyap a la sèrie i temo veure què passa a la segona pel·li del Capità Amèrica, amb la que creua esdeveniments. El pitjor per mi és Samuel L. Jackson en el paper de Nick Fury. L’actor ho fa bé, però m’han canviat el personatge, em grinyola el canvi de pell i trobo a faltar els Howling Commandos originals… Clar què igual apareixeran a una altra sèrie.

Pels què no us agrada tot allò dels superherois: La sèrie és d’acció, intriga i ciència ficció, en aquest ordre. I té personatges molt potents i pocs súpers. A la que li han trobat un fil conductor, cap a la meitat de la primera temporada, ha millorat molt, però els primers capítols recordaven molt a l’Equip A d’Hannibal Smith. I els guionistes ha hagut força moments en què no han estat massa inspirats.

Pels què veniu dels còmics o del cinema, a la tele els pressupostos són més limitats i això vol dir menys efectes especials espectaculars. Als còmics que llegiem als 70, els agents de S.H.I.E.L.D. portaven a la butxaca uns aparells fantàstics què ara anomenem telèfon…

En definitiva, una sèrie entretinguda però irregular, amb més possibilitats que geni, i què si els guionistes li troben el punt pot tenir una millor segona temporada.

Adient pels què hagin gaudit de The X-Files o 24. Contraindicada pels què busquin innovació o excelència.

Salut i sort,
Ivan.