Category Archives: televisió

Homeland, 3a temporada

Un cop més, una gran sèrie.

Homeland Season 3 Poster

La tercera temporada de Homeland tanca el cercle. Els guionistes donen sortida als personatges, s’enllesteixen les incògnites i els únics interrogants què queden són els típics què s’haurà fet de tal personatge típic de qualsevol ficció. I ho fa a més d’una manera versemblant i respectuosa amb els personatges.

Destaco d’aquesta tercera temporada el pols narratiu, el domini del ritme i l’exposició d’informació. Els primers capítols són molt pausats, de caire íntim i que serveixen per a establir de manera clara i rotunda els antecedents de l’acció i l’estat mental dels personatges. La trama familiar dels Brody ajudarà més tard a entendre perquè dos personatges prenen les accions què prenen.

Però hi ha un moment en que es desencadena l’acció i aleshores el ritme és trepidant, sent una sèrie d’intriga i no d’acció (res a veure amb 24, aquí l’èmfasi són les conspiracions). I tot i què alguns detalls continuen grinyolant, entenc què és més important fer una narració clara i què s’entengui en el moment què no pas buscar un 100% de realisme.

Adient pels aficionats als trencaclosques psicològics. Contraindicat si patiu molt amb la crueltat o el patiment aliens.

Salut i sort,
Ivan.

Agents of S.H.I.E.L.D.

Disney ha de rendibilitzar les compres què fa i això vol dir que tot l’univers de personatges Marvel inunda les pantalles de televisió igual què les de cinema. I agarreu-vos què després ve Star Wars

Agents of SHIELD - Season 1

Pels què vau llegir els còmics en algun moment, dir-vos què a mi m’ha decebut com trasllada alguns personatges i la presentació de la mateixa S.H.I.E.L.D., molt més mítica als còmics, un nyap a la sèrie i temo veure què passa a la segona pel·li del Capità Amèrica, amb la que creua esdeveniments. El pitjor per mi és Samuel L. Jackson en el paper de Nick Fury. L’actor ho fa bé, però m’han canviat el personatge, em grinyola el canvi de pell i trobo a faltar els Howling Commandos originals… Clar què igual apareixeran a una altra sèrie.

Pels què no us agrada tot allò dels superherois: La sèrie és d’acció, intriga i ciència ficció, en aquest ordre. I té personatges molt potents i pocs súpers. A la que li han trobat un fil conductor, cap a la meitat de la primera temporada, ha millorat molt, però els primers capítols recordaven molt a l’Equip A d’Hannibal Smith. I els guionistes ha hagut força moments en què no han estat massa inspirats.

Pels què veniu dels còmics o del cinema, a la tele els pressupostos són més limitats i això vol dir menys efectes especials espectaculars. Als còmics que llegiem als 70, els agents de S.H.I.E.L.D. portaven a la butxaca uns aparells fantàstics què ara anomenem telèfon…

En definitiva, una sèrie entretinguda però irregular, amb més possibilitats que geni, i què si els guionistes li troben el punt pot tenir una millor segona temporada.

Adient pels què hagin gaudit de The X-Files o 24. Contraindicada pels què busquin innovació o excelència.

Salut i sort,
Ivan.

Sherlock

La BBC, anys després d’haver produit l’adaptació canònica de tots els contes i les quatre novel·les del detectiu més famós del món, ha fet una adaptació tant o més sensacional.

Sherlock Holmes al Londres del segle XXI, amb smartphones, els mitjans de CSI (“a CSI in Baker Street”, diu Lestrade en un episodi de la primera temporada), els tabloides anglesos, internet, armes modernes i eines d’espionatge a la James Bond, &cdots; No em digueu no us havieu demanat mai com seria una cosa així.

En mans de gent amb talent, brillant, enlluernadora. L’esperit dels personatges i dels contes es manté: la impertinència, el tipus de deduccions, l’ansietat davant el repte, la fredor a l’analitzar una situació apassionant i al relacionar-se amb la gent, els personatges secundaris de capdal importància, les atmòsferes visualment fosques i socialment tancades; tot està ben adaptat. I és una sèrie emocionant i trepidant, gràcies a guions molt ben escrits (Steven Moffat, que també ha revisat el Doctor Jeckyll & Mr. Hyde de Stevenson), un muntatge vibrant i uns actors impagables. Només de pensar la calerada que va malbaratar el Guy Ritchie traïnt el mite amb Robert Downey Jr. em posa malalt.

Les dues primeres temporades han estat tant curtes com brillants. La tercera l’estrenen aquest Nadal i l’estic esperant amb candeletes.

Adient si mai us heu deixat la vista perseguint el detectiu que mai no va vestir a quadres escocesos. Contraindicat si necessiteu una amanida de trets a qualsevol sèrie de misteri.

Salut i sort,
Ivan.