Category Archives: música

Santi Arisa

Ja que he parlat del fotògraf Arissa, avui ho faré del músic Santi Arisa.

Un senyor músic, capaç de formar part d’un supergrup de jazz fusió, de liderar la seva big band de festes majors, d’adaptar-se per la crisi, i de composar i dirigir una simfonia per a fer volar coloms. I més coses, com formar part de combos que amenitzaven creuers pel Mediterrani i que van inspirar alguna comèdia del cinema espanyol.

Salut i sort,
Ivan.

Robert Reed: Sanctuary

Havia una vegada un admirador de Mike Oldfield que es deia Robert Reed i que somniava en fer un àlbum com el Tubular Bells.

Robert Reed - Sanctuary (2014)

Doncs un cop que Mr. Reed s’havia convertit ja en músic professional i tenia el seu propi grup de rock progressiu, va per fi portar a termini el seu propi homenatge a Mike Oldfield. El resultat és aquest Sanctuary, un enregistrament composat, arrenjat, interpretat i produit pel Robert Reed i què compta amb no només una llista d’instruments molt semblant a la del Tubular Bells sinó també amb la col·laboració del productor (Tom Newman) i l’enginyer (Simon Heyworth) del Tubular Bells original.

Sanctuary recrea els sons originals, però no les melodies. Les tonades que ha composat Robert Reed són originals i prou maques. El que si imita, i aquí rau l’homenatge, és l’estructura de Tubular Bells (dues peces d’uns vint minuts) i els timbres no només d’aquesta obra mestra, també d’Hergest Ridge (especialment la segona part), Ommadawn, i Incantations. Els fans d’Oldfield podem jugar a fer emparellaments entre l’homenatge i els originals.

Sanctuary, per tant, és completament diferent a les noves lectures que va fer el mateix Oldfield de la seva pròpia obra, en que reprenia les tonades originals però actualitzava instrumentació i arranjaments. Aquí hi ha creació original que s’ha modelat imitant un motllo de fa quaranta anys.

Si musicalment Sanctuary no aporta innovació, si que es beneficia dels avenços tècnics que hi ha una generació més tard i l’enregistrament ha estat forçosament més senzill. Malgrat això, a Sanctuary trobem les mateixes transicions brusques entre un tema i el següent que ja podiem apreciar en alguns passatges del primer enregistrament del segell Virgin Records. Potser és part de l’homenatge, però ara grinyola moltíssim.

A mi Sanctuary m’ha agradat molt. S’escolta molt fàcilment i sempre de manera agradable. Li he trobat a faltar que Reed aportés el seu gra d’innovació i expressés què és el que li ha inspirat Mike Oldfield, a banda de citar-lo perfectament. Haver creat algun passatge amb instrumentacions diferents, o una peça final (a la manera de la tradicional Sailor’s Hornspipe, del final de Tubular Bells) que marqués un contrast nou.

En qualsevol cas, un gran àlbum adient pels aficionats a músiques instrumentals diverses, i contraindicat pels que es limiten al terreny de les cançons de tres minuts.

Salut i sort,
Ivan.