Category Archives: actituds

La dictadura de les novetats

Un tema més vell que l’anar a peu: l’atractiu d’allò què és nou.

Els llibreters catalans parlen d’una finestra d’oportunitat d’un mes. Al cap d’un mes, si un llibre no s’ha venut prou, desapareix de les taules de novetats, on gaudeix d’una exposició favorable, i passa amb sort als prestatges i sense sort al magatzem.

La recaptació del primer cap de setmana marca la valoració que se’n farà d’una pel·lícula als EUA.

Ho podeu pensar en el que vulgueu: televisió, llibres, cinema, música… Si no és nou, el seu atractiu de mercat cau en picat.

I en canvi, disposem d’una riquesa incalculable en fons culturals acumulats durant tota la Història, que només cal buscar-los per a poder aprofitar. Cada dia que passa ens queda menys temps per llegir una quantitat extraordinàriament immensa d’obres de fa temps. Tant les que tenim catalogades com les que el pas del temps i la pressió de les novetats han enterrat dins l’oblit.

Paradoxalment, la indústria audiovisual menysprea la creativitat de nous guions i noves fòrmules i aposta per tornar a rodar versions de sèries de televisió i pel·lícules que van funcionar fa temps, quan consideràvem ciència ficció el que ara portem a la butxaca i un acudit que a la Casa Blanca visqués un president negre.

I no només l’audiovisual: tant Marvel com DC han fet ja un munt de noves sèries alternatives dels seus personatges emblemàtics.

La cultura té vocació de risc; però la indústria cultural en té aversió. I hi ha un factor demogràfic inqüestionable: ara mateix hi ha un munt de gent pertanyent al baby boom que té el poder adquisitiu que no tenia quan eren adolescents. La indústria aposta més per la seva nostàlgia revisada que no pas per la recuperació de l’original o per l’apreci pels mateixos gustos però reformulats segons els nous temps.

La qüestió és com poder accedir a tota la massa de cultura acumulada, obtenint informació independent i poder reeditar allò que qui té els drets legals no considera econòmicament atractiu però nosaltres creiem interessant.

No és només un tema cultural. Poder escollir les nostres fonts d’entreteniment i aprenentatge és un tema de democràcia real.

Salut i sort,
Ivan.

Wir sind Schweiz

Això vol dir ‘Nosaltres som Suïssa’ i és l’eslògan que fa servir l’empresa de neteja del transport públic de Berna.

honegger schweiz

Honegger, que així es diu l’empresa, presumeix de tenir ‘sis mil empleats de més de cent nacionalitats’. A un país on en votacions populars (això del sufragi universal és aquí una afició molt establerta) han donat una bona patacada a la imatge de convivència idílica sota els Alps, té el seu mèrit. Diumenge els campanars se senten per tot arreu, però els minarets estan prohibits perquè molesten. I massa treballadors europeus no, que contaminen el medi ambient.

És clar que es tracta de Berna, on hi ha consolats i ambaixades, i no Thun, on guanya les votacions l’extrema dreta. Però Thun és només a vint quilòmetres.

Em queda clar què hi ha més d’una manera d’enfrontar els problemes, i miro cap el sud quan ho estic escrivint.

Salut i sort,
Ivan.

The Definitive Book of Body Language

Un manual pràctic per a interpretar els gestos no verbals dels que ens envolten.

Portada del llibre The Definitive Book of Body Language, de Barbara & Allan Pease

L’australià Allan Pease i la seva dona Barbara s’han fet un fart de vendre llibres i fer consultoria de temes al voltant de la venda, la persuasió i l’entendre els altres. Unes vegades amb un enfocament més orientat al món dels negocis, d’altres d’una manera més comercial i accessible al gran públic com quan parlen sobre les diferències de comportament entre homes i dones.

Aquest volum és força interessant si el prens com el que és: una guia d’orientació per a veure en els altres allò que no diuen. Però no és un traductor de gestos, per entendre’ns. Evidentment, no serveix de res sense conèixer el context: diferències culturals, limitacions físiques, estat de salut de l’individu, etc. Però si serveix per a reconèixer diferents gestos típics.

El llibre els explica individualment però alhora adverteix que s’han de considerar sempre en context, dins del repertori de llenguatge corporal que està desplegant la persona, i que en ocasions pot ser contradictori. Aquesta part és molt interessant, tant quan confirma la sabiduria popular i l’experiència pròpia com quan afegeix gestos que fins ara semblaven totalment innocents.

En canvi, The Definitive Book of Body Language no m’ha convençut tant quan ha defensat el recíproc: que adoptant determinades postures, o fent que el nostre interlocutor canvii la seva gesticulació, podem canviar el nostre estat d’ànim o la seva actitud envers nosaltres. Simplement no ho veig prou clar. Però com passava amb la tònica, igual és que no ho he provat prou.

Els Pease recolzen la seva exposició amb un munt de referències de treballs en psicologia, biologia o etologia, però només llistades a l’engrós al final del volum, no pas citant pàgines concretes per a recolzar afirmacions concretes. Tot i així m’ha semblat força seriós, res sospitós de pertànyer al génere d’autoajuda esotèrica.

La lectura de The Definitive Book of Body Language és fàcil i amena; i fins i tot força divertida quan posa exemples de la família reial britànica o de polítics generalment nordamericans.

Adient per a curiosos i personal de ment lògica que no s’explica perquè la gent no fa el que diu ni fa cas del que li diuen. Contraindicat per a creacionistes.

Salut i sort,
Ivan.

Desmantellant la casa

Es veu que a Suïssa no enderroquen les cases; les desmantellen.

Casa amb el teulat de fusta desmuntat i les portes de fusta amuntegades al costat

Es veu que la fusta antiga és molt apreciada i per tant surt a compte anar desfent poc a poc la casa i reciclant tots els materials i components aprofitables, en lloc de simplement enderrocar la casa. La legislació sobre deixalles nocives pel medi ambient és extensa i també ajuda a tirar per aquí.

I l’excavadora que hi podeu veure al davant no és, en contra del que poguessiu pensar, dels obrers que construeixen les noves vivendes just al costat, sinó de la kita que hi ha a la vora.

Salut i sort,
Ivan.