Category Archives: actituds

L’esquerda

Ja queda ben poc per a assolir els objectius d’aquest any!

l'esquerda

Enhorabona si teniu tot de marques verdes a la llista. I si no, no patiu. Penseu que aquesta roca té el seu destí escrit des de fa temps, i que no hi ha pressa. L’esquerda, m’ho van explicar a classe de geologia, és implacable. Cada nit aprofitarà la humitat i el fred per guanyar una mica més de terreny a la roca. I tot i què uns tenien pressa per a que es trenqués durant el 2014, i d’altres esperen que passi quelcom que impedeixi definitivament el trencament, la natura seguirà el seu curs i el conflicte es resoldrà amb la divisió amical, deixarà d’haver-hi fregament, de la roca.

Paciència, que no conformisme, per l’any que aviat començarà. Un bon desig que segurament ens haguès desitjat el Joan Barril.

Salut i sort,
Ivan.

Mandra de pensar

L’amic Alfred ha esmentat a Facebook un tema interessant. Potser recordeu la notícia aquella de l’adolescent què presumptament havia guanyat una fortuna invertint a borsa a les estones lliures a l’institut.

Igual que La Vanguardia, un munt de diaris van citar l’article de New York Magazine que ho va explicar. El País, per exemple. Però resulta que no era veritat. Ho expliquen, també per exemple, els d’Expansión.

Deia l’Alfred que

Ahir vaig llegir que aquesta historia era falsa. Avui, la versió falsa, que signa en Peirón, ocupa mitja pàgina a La Vanguardia. Funcionem, potser no en queda una altra, a base de copiar i refregir. I d’altra banda, si tot el que és fals, o quasi fals, s’haguès de caure de les pàgines, quedarien les ofertes d’olles i ganivets de cuina i poca cosa més. I amb això no vull menysprear els bons articles, que n’hi ha. Com els d’en Poch, a LV.

De petit tenia un respecte reverencial per la professió de periodista. Després ho vaig deixar còrrer pensant que la informàtica oferia més possibilitats, no només econòmiques, de realització. I ara estic veient que enmig d’una profunda crisi de model de negoci i quan la demanda d’informació de qualitat és màxima, el promig de la qualitat ha caigut en picat.

Però al darrera d’aquest error hi ha més. Hi ha la recerca de mites molt estimats en temps de crisi: els miracles laics, la loteria merescuda del geni, l’exemple a seguir. En temps de crisi hi ha un munt de gurús que es guanyen diners anunciant la bona nova del secret de l’èxit, quan precisament el que ens caracteritza és el neguit de la desorientació i no saber ni què volem, ni què hauriem de voler, ni molt menys què caram és l’èxit.

Hi ha un mal molt extés avui dia i què fa molt de mal: la mandra intel·lectual. Quan la pressa entra per la porta, l’anàlisi crítica salta per la finestra. L’Alfred ha compartit un altre exemple, també de La Vanguardia i en context científic, què dibuixa molt clarament l’esforç què cal emprar a l’explicar realitats complexes.

Salut i sort,
Ivan.

Amors platònics

Si vols algú què t’estimi, compra’t un gosset.

Home, no cal ser tant materialista. Si vols un amor perfecte, imagína-te’l.

Els amors platònics són els únics què mai no et deceben. Sense anar més lluny jo fa moltíssims anys què mantinc una relació estable, plaent i platònica amb l’Emma Suárez. Mai no ens discutim, no tenim problemes financers ni logístics, sempre estem d’acord i, fins i tot, em deixa què de tant en tant quedi pel meu compte amb la Monica Belucci. També platònicament, és clar.

Com què som lluny, l’un a la caverna i l’altra a la pradera, el company i per tant la relació també, queden idealitzats, permanentment perfectes, sense la contaminació de la quotidianitat i del test of time. Amor sense consumar, no només en el sentit bíblic, en definitiva. Ombra d’amor veritable.

Un dia li vaig sentir dir a la Maruja Torres què “polvo que dejas pasar, polvo que pierdes”. Escollir, equivocar-te o no, patir. És el preu per poder gaudir. És la vida.

Salut i sort,
Ivan.

Rock dur a Basilea

Assistir a un concert a Suïssa porta alguna petita sorpresa pel que està acostumat als saraus a Catalunya.

La primera, veure que a una noia que possiblement fregava la cinquantena els de seguretat no la deixaven entrar amb el seu paraigua plegable. Aspecte normal-burgés-gens-metalera, puntualitzo. I poso context: plovent a bots i barrals. El meu amic ja m’havia advertit que si la tobavensegurament requisarien la petaca amb whiskey.

La segona, un póster ben gros anunciant que el concert probablement arribaria als 100dB i convidant-nos a prendre les precaucions adients. Pels suïssos és força habitual (en un país que és molt silenciós) fer servir unsauriculars protectors per a no patir sorolls, no només als concerts, també per exemple a la rua de carnestoltes. El Stefan en portava uns que rebaixaven uns 15dB el soroll “sense perdre tonalitats, mantenint l’equilibri de greus i aguts”.

El públic segueix el concert concentrat. Si què hi ha algú que fa alguna cosa semblant a ballar o saltar a la part del darrera de la pista, però majoritàriament veus l’audiència, tant els que són plantats com els asseguts, els veies quiets, observant l’escenari i atents a la música. Esporàdicament el gest d’alçar rítmicament el puny i només quan el cantant els engrescava.

Això si, un munt de càmeres de mòbils lluien a la foscor del pabelló. A la balada n’hi va haver tres que van encendre els seus encenedors (a Suïssa es fuma molt) i quan van sonar els dos grans himnes llavors si què va haver més reacció.

Però a la sortida del concert, veies la gent molt tranquila somrient i comentant la jugada. Aquella mirada febrosa dels concerts de Barcelona, parlant amb gestos exagerats i on la il·lusió es veu a un pam de les cares? Això els suïssos ho guarden endins.

Finalment, com que el concert ha començat puntualment a les vuit del vespre, a les onze surt tothom del pabelló. Dóna temps a agafar els dos autobusos de tornada a l’estació i allà agafar el tren cap a Lucerna, per fer transbordament a Olten i així arribar a Bern a la una de la matinada. A un concert a Basel, a la cantonada nord-occidental de Suïssa, va gent de tot el país i la majoria amb transport públic. El tren anava ple de joventut de diverses edats i amb diversos graus d’intoxicació etílica.

I això que a les botigues de l’estació ens vam topar amb el cartell que recorda que entre les deu de la nit i les sis del matí no poden vendre res d’alcohol.

Salut i sort,
Ivan.