Un article que en el seu moment no vaig escriure i que avui si que publico és aquest acomiadament a una banda que ha mort sense haver arribat a explotar.
Durant déu anys els The Unfinished Sympathy m’han semblat el millor del rock espanyol i probablement del millor també a nivell mundial. També cal dir que són temps molt dolents pel génere, però em costa recordar bandes amb cinc àlbums notables en la darrera década.
Dos diumenges seguits enyorant bandes dissoltes. Uf! Clar que millor això que no confiar en les novetats que poden aportar les ressurreccions dels Van Halen originals o els Black Sabbath de l’estrella dels realities Ozzy Osbourne…
Salut i sort,
Ivan.
22/01/2012 at 5:30 pm
Això és un déjà vu!!! Vas publicar aquest post (per error?) fa set dies, el dia del de l’último de la fila!!!
Que sàpigues que va servir per a que durant aquesta setmana hagi tingut temps de buscar-los i sentir-los per primer cop.
22/01/2012 at 6:21 pm
Cert, l’article es va escapar i va sortir publicat quan només havia programat la seva publicació per aquest diumenge. I gràcies als lectors de RSS, molts de vosaltres el vau llegir una setmana abans.
I què, t’han agradat?
Salutacions.
22/01/2012 at 7:00 pm
Força per no dir molt.
Suposo que cantar en anglès en un mercat no anglofon no ajuda gaire a que et facin cabal o potser els qui els portaven no tenien gaire traça. Ni idea. No sé si seria capaç de dir que són del millor a nivell mundial però sí que sonen molt bé.
23/01/2012 at 12:01 am
La discogràfica que els portava, Subterfuge, no són quatre matats precisament. Jo crec que els va faltar un productor de primer nivell i accés a la televisió per a tenir un públic massiu.
23/01/2012 at 11:01 pm
Dices que no llegaron a explotar y por otro lado que son de lo mejor del mundo, ¿si llegan a explotar son la velvet underground ? o te refieres a explosión comercial.
24/01/2012 at 5:00 am
Me refería a éxito comercial, en calidad yo creo que eran de lo mejorcito.
A nivel español, seguro. A nivel mundial … me hubiese gustado saber qué hacían con los medios que han contado los Jane’s Addiction o Red Hot Chilli Pepper. No me explico que sean mucho menos conocidos que Dover, por ejemplo, que es una banda mucho menos pulida.
Saludos.