Sukkar banat, que aquest és el títol original del film, és una pel·lícula costumbrista i feminista situada en el Beirut actual.
Caramel narra la història d’un grapat de dones, cadascuna amb pors i problemes complementaris als de les altres. Hi ha més que una crítica, una queixa de la seva situació de submissió a la societat libanesa actual.
Caramel té vàries coses que estan bé: les interpretacions, els personatges ben dibuixats, el descobriment d’un món diferent. Però li falta ritme, li manca grapa, no té cap ganxo que et faci desitjar que la història s’allargui. En resum, l’he trobada avorrida.
L’ópera prima de la guapíssima Nadine Labaki ha arrassat a la crítica i a festivals com el de Sant Sebastià, però jo no veig més que una pel·lícula benintencionada i un argument desaprofitat.
Adient si voleu fer-li un cop d’ull a certa realitat libanesa. Contraindicat si teniu ganes de distreure-us.
Salut i sort,
Ivan.
7/10/2009 at 9:25 pm
No vaig arribar a veure-la i és una d’aquelles que després oblido i les teves paraules no és que m’ho fagin replantejar,jeje.
8/10/2009 at 10:13 pm
Genial film!!! Una prespectiva molt diferent de la dona en aquest unievrs tan particular!
11/10/2009 at 11:36 am
Arqueòleg,
Com a visió del món femení a un determinat ambient del Líban, et dono la raó. Però com a pel·lícula, acceptable i prou.
Per cert, molt bo el nou avatar.
Salutacions.