Vaig descobrir la Marisa Monte a començament dels 90, quan els diaris van escriure sobre ella arrel del seu debut al Grec.
Les crítiques, tant sobre el seu primer disc com sobre la seva veu, eren fabuloses, i no vaig deixar passar gaire temps abans no em vaig comprar el seu primer compacte MM, que per mi és encara el més atrevit musicalment parlant.
Des d’aleshores he seguit la seva carrera amb passió. La música de Marisa Monte sempre m’ha canviat l’ànim a millor i sempre m’ha semblat prou bona com per recomenar-la sense gaire dubtes. Ara ja no és tant divertida com quan Carlinhos Brown participava en la composició i arrenjaments, però a canvi a guanyat en subtilesa i matisos.
El més recent de la seva discografia és un video i CD recopilatoris, Infinito ao meu redor, que recull la seva darrera gira mundial, d’on surt la cançó Universo ao meu redor que heu pogut gaudir més amunt, i també apareix Infinito particular, que us permet passar del registre més pop de l’anterior al més brasiler; amb Beija Eu entendreu perquè tothom que la coneix parla en termes dolços d’ella; i amb Não é Fácil mostra perquè m’emociona tant.
Si hi ha una cosa que jo faig rematadament malament és ballar. Però quan escolto Balança Pema no puc evitar posar-me a ballar peti qui peti.
Tinc moltes ganes de tornar a gaudir d’un concert de la Marisa Monte.
Salut i sort,
Ivan.
