Valkyrie

Una de les grans decepcions de la cartellera recent.

Hi havia molta expectació amb Valkyrie. Representava la reunió, uns quants anys i milions de dólars després, del director i el guionista de The Usual Suspects, thriller de referència en la darrera década; el retorn de Bryan Singer al cinema d’intriga i acció, després de la seva trilogia de superherois; i el darrer intent d’obtenir l’Oscar per part de Tom Cruise. Al final, poca cosa.

M’imagino que Cruise, després de les crítiques al poc rigor històric de The Last Samurai, va forçar que el guió sigués el màxim de respectuós amb la veritat històrica. Després de llegir la versió de Ian Kershaw sobre el tema, sembla que això ho ha aconseguit. Malauradament, el guió no conté elements que permetin l’espectador connectar emocionalment amb la història. La narració és completament lineal i freda, limitant-se a exposar clarament els fets, però mai les emocions i el dramatisme del moment. Els únics personatges que estan ben retratats són els generals Beck (Terence Stamp) i Fromm (Tom Wilkinson); de la resta de gent involucrada no aprenem gaire o gens sobre la seva motivació.

Això si, és un film molt correctament produit i que té la virtut de no allargar innecessàriament el metratge.

Adient si sou aficionats a la història. Contraindicat si buscaveu una pel·lícula d’acció.

Salut i sort,
Ivan.