Comentaris a: The Remains of the Day (la novel·la) http://lobloc.net/2009/04/27/the-remains-of-the-day-la-novel%c2%b7la/ Crec que paga la pena comentar-ho, abans que ho oblidi. Wed, 08 Feb 2012 13:38:05 +0000 hourly 1 http://wordpress.com/ Per: izu http://lobloc.net/2009/04/27/the-remains-of-the-day-la-novel%c2%b7la/#comment-5978 Sun, 12 Jul 2009 23:32:00 +0000 http://lobloc.net/?p=873#comment-5978 A mi aquesta novel.la em va agradar molt, sobretot per l’ús de l’anglès.
És el primer llibre d’Ishiguro on trobo que l’autor ha aconseguit equilibrar el seu amor pel país que el va adoptar, Anglaterra, amb l’herència japonesa de la que sovint sembla voler fugir.
Per a un occidental, els personatges poden semblar reprimits i freds, però per a un lector japonès, hi ha tanta tensió i tants sentiments a flor de pell, que puc dir que és una de les històries d’amor més romàntiques que he llegit.
És ben curiós com, depenent de la cultura, un llibre pot resultar una experiència tan diferent…
Per cert, els “temps morts” també són una cosa molt japonesa. Al Japó la noció del temps és diferent, el temps és més lent. D’aquí que, sovint, quan un occidental mira pel.lícules japoneses, s’acaba adormint…. zzz.

]]> Per: Ivan http://lobloc.net/2009/04/27/the-remains-of-the-day-la-novel%c2%b7la/#comment-5875 Thu, 07 May 2009 20:27:02 +0000 http://lobloc.net/?p=873#comment-5875 Més que síndrome d’Estocolm jo crec què és una personalitat completament reprimida i que no ha desenvolupat cap habilitat social, només sap relacionar-se amb d’altres persones de manera professional.

I si, és una narració més aviat educada que no amable, però molt dura.

Salutacions, Crítico.

]]> Per: Crítico en Serie http://lobloc.net/2009/04/27/the-remains-of-the-day-la-novel%c2%b7la/#comment-5873 Wed, 06 May 2009 16:25:54 +0000 http://lobloc.net/?p=873#comment-5873 Tocarà veure la pel·lícula, llavors, si resulta que està millor que el llibre.

Jo vaig gaudir de la novel·la, dels seus temps morts amb el cotxe pel país i de quina podia arribar a ser la mentalitat del majordom, que inquietava de tant que recordava a la síndrome d’Estocolm (renunciava a la seva vida i a semblar humà només per satisfer a l’amo de la casa).

Igualment, també hi vaig trobar a faltar una mica més de claredat i rudesa. Ser subtil està bé, però un llibre amb una narració tan amable també acaba cansant.

]]>