Susan Boyle

A hores d’ara ja hi ha poca gent que no sàpiga qui és Susan Boyle.

Es poden dir un munt de coses sobre l’impacte d’aquesta simpàtica senyora. Primer i més evident, que les aparences enganyen i aquí en tenim una demostració. Segon, que som maleïdament cruels amb els que no són tant perfectes com ens agradaria, mentre que amb nosaltres demanem comprensió. Tercer, que ja podem parlar i no parar sobre les diferents oportunitats que dóna la vida a uns i a d’altres.

A mi el que més m’ha impactat és la senzillesa d’una persona que no impressiona pel seu posat ni per la seva aparença, sinó per la seva habilitat innata per cantar, contraposada amb el carisma de molts professionals.

I la reflexió que em motiva el que acabem de veure és que la gent no som cantants, enginyers o cambrers; sinó que som persones que ens dediquem amb més intensitat a unes activitats que a d’altres, tot i que sabem fer moltes coses. Quan diem que un és arquitecte no implica que no sàpiga escriure, tot i que de vegades només considerem escriptors als que no saben cuinar i al que cuina i publica un llibre que té èxit alguns li volen treure valor.

Si us han quedat ganes de descobrir més gent amb talent podeu escoltar la també famosa actuació de Paul Potts (a més és divertit veure l’evolució física del jurat) i l’actuació de dos ballarins grecs que no puc qualificar per no esgarrar la sorpresa. No només les aparences enganyen, de vegades l’excepcionalitat és només aparença.

En Josep Sandoval ha publicat una opinió que crec molt encertada a La Vanguardia.