Comentaris a: Bruce al Camp Nou

Per: Ivan

Ivan — Wed, 23 Jul 2008 08:23:35 +0000

Miquel, jo he estat a d'altres concerts al Camp Nou i t'asseguro que la culpa del so no és de l'acústica de l'estadi. The River no la considero trista, però si melancòlica. Dóna peu a un article interessant, segurament ja després de l'estiu. Enric té raó amb la importància de l'E Street Band. Jo he vist Springsteen acompanyat d'altres músics i el resultat (magnífic, això sí) no té res a veure. Salutacions.

Per: Enric

Enric — Wed, 23 Jul 2008 07:55:11 +0000

Hola,

El meu punt de vista sobre el concert té l’avantatge de ser bastant imparcial ja que no soc seguidor de Springsteen. Va ser un show, així ho va qualificar ell mateix, excel•lent. La distància que em donava no conèixer el seu repertori em va permetre admirar com gestionava els temps i els detalls, a part del geni que comentes, és un grandíssim professional.

Només va haver una estona en que va homogeneïtzar el ritme dues o tres cançons seguides i vaig desconnectar una mica.

Vull afegir un reconeixement cap a la E Street Band, que aporta la força que en Springsteen necessita per “manegar” al públic. A qualsevol tema, li reforcen el ritme, el recolzen amb teclats, varies guitarres, saxo, etc… i el públic s’acaba entregant sense remei.

Dos comentaris més, vaig anar al concert del diumenge amb un noi que va anar als dos concerts. Em va dir que el de dissabte va ser més “contundent”. Per altra banda el so potser no va estar a l’alçada.

Fins aviat,

Enric

Per: Miquel

Miquel — Wed, 23 Jul 2008 07:39:44 +0000

Jo vaig anar-hi dissabte i sembla que el repertori va ser bastant diferent. Allà si que va tocar The River, Thunder Road, Hungry Heart, Dancing in the Dark, Glory Days, etc… La gent que va anar-hi tots 2 dies (en conec alguns. Això són fans…) devia al·lucinar… Com vaig al·lucinar jo mateix, de fet. La pitjor pega que jo li poso al concert ja l’has esmentat tu: la qualitat del so era terrible. Suposo que l’acústica del Camp Nou és dolenta, no se, jo vaig atribuïr-ho a això. En qualsevol cas és als concerts quan entens allò de The Boss. Realment ho és. I el paio es va passar més estona a baix de l’escenari, amb el públic, que a dalt. Jo tenia els pels de punta més sovint que arrapats. Diria que a la meva “soon-to-be” filla Clàudia també li va agradar, perquè es va passar l’estona “ballant” a la panxa de la meva dona. Si és veritat que la música que escolten en aquesta etapa queda gravada en algun lloc del subconscient poden passar dos coses: que neixi sent fan de’n Bruce Springsteen o que no pugui soportar-lo… pobreta… espero que li agradés (per la meva banda, ja fa temps que li posso sovint The River (tristíssima però preciosa) per acostumar-la. Aquest i el concert de Nick Cave and the Bad Seeds que vaig veure fa uns anys són els millors que he vist (que tampoc són gaires, per a què negar-ho).