Clarament, no cal tenir sentit comú.
Llegeixo a ELPAÍS.com com un jutge ha dictat una sentència on li dóna la raó a un demandant (el marit) en contra del demandat (France Telecom) perquè li van segrestar les línies telefònica i d’ADSL; però alhora li nega la raó a l’altra demandant (la muller) perquè només ha acreditat el perjudici causat però no que hagi iniciat accions contra la situació.
És a dir, segons el senyor jutge, calia que marit i muller iniciessin dues demandes separades, pagant a dos advocats, obrint dos expedients als jutjats i exigint la cel·lebració de dos judicis.
No penso parlar de la lentitud de la justícia. Ni dels honoraris dels advocats o els elevats costos judicials. Ni de la condició de funcionaris dels jutges. Ni tampoc penso parlar del concepte sentit comú.
Crec que no cal.
Salut i sort,
Ivan.
7/07/2008 at 3:36 pm
Increíble!! Bueno, o no tanto, por desgracia, pero vergonzoso, lo es un rato.