Segueixo el meme que m’ha enviat Missmole.
Escollir només un d’entre tants llibres favorits és molt complicat, però com a novel·la em quedo amb La ciudad y los perros, de Mario Vargas Llosa.

I si amb llibres és difícil, amb pel·lícules ja no t’explico. Però si hi ha un film que no em canso de tornar a veure i de recomananar, és The Philadelphia Story, aquí incorrectament traduïda com Historias de Filadelfia, de George Cukor, tot i que allà la nòmina d’estrelles és inacabable: James Stewart (únic Oscar de la seva carrera), Katharine Hepburn, Cary Grant i Joseph L. Mankiewicz a la producció.

Salut i sort,
Ivan.
2 Abril 2008 at 4:12 pm
No he leido el libro , es complicado decidirse por una peli y un libro , pero ya que estas ,te falta el disco .
2 Abril 2008 at 4:17 pm
Bé, no ho he dit perquè he pensat que ja s’entenia, però el que Missmole ha demanat és que la gent digués quins eren el seu llibre i pel·lícula favorits.
El disc? Probablement escolliria The Wall, de Pink Floyd. Una elecció tant inqüestionable com injusta, com moltes d’altres.
Salutacions, francis.
2 Abril 2008 at 6:42 pm
Caram, que difícil. Vaig llegir l’entrada de Miss Mole i després vaig oblidar-me d’escriure. Mai he participat en un meme, em faria gràcia i tot.
Ara ho provo al comentari, però. De llibres potser em quedaria amb Waiting For The Barbarians, de J.M. Coeetzee, o amb la trilogia de Terramar de la Ursula K. Le Guin (per mi conten com un sol llibre, encara que sigui una mica trampós).
Pelis… Manhattan, de Woody Allen… La Noche del Cazador, de Charles Naughton… Alien, de Ridley Scott… aquí m’és impossible reduir tant.
Meme 1, Miquel 0. No he aconseguit dir-ne només 1 de cada, he he.
2 Abril 2008 at 8:44 pm
ni he leído el libro ni he visto la peli
en fin… me apunto la recomendación!!
2 Abril 2008 at 9:26 pm
Anem a veure. Vosaltres odieu tot l’espanyol. Però per què no us oblideu de nosaltres per a sempre. No useu el castellà per res, ni per a vendre, ni per a llegir, ni per a veure pel·lícules, per res. Però no teniu vosaltres una cultura impressionant i marivillosa? doncs passeu del castellà per a tot.
I per cert, el Barcelona fora de la Lliga Espanyola, ja.
2 Abril 2008 at 11:43 pm
sinblancaporelmundo,
Jo no odio pas “tot l’espanyol”. No només el meu autor favorit ho és (Vargas Llosa, nascut al Perú però amb passaport espanyol), sinó que el meu vi preferit també ho és (el Ribera de Duero, al qual no li fem cap boicot per molt que algú que va nàixer per allà continuï dient bestieses) o molts músics (Aute, Sabina, Los Secretos, Radio Futura, …).
Ho dic per si ets una persona raonable però mal informada: ara ja saps que estaves equivocat.
Si, en canvi, ets un fanàtic (d’aquells que no fan cas de la realitat i expliquen el món segons les seves anades d’olla particulars), no faràs cap mena de cas d’aquest comentari, ni de qualsevol altre raonament que et fem.
Salutacions.
3 Abril 2008 at 7:42 am
Iván:
No t’esforcis! De on no n’hi ha, no en raja!!
Responen el meme:
Llibre: Las memorias de ultratumba de Chateaubriand.
Peli: Ciutadà Kane
Disc: La sonata a Kreutzer per Yehudi Menuhin i Wilhelm Kempf
3 Abril 2008 at 8:02 pm
Buff…només una peli? o un llibre? o una cançó? o una ciutat?
Impossible!! Em sento incapaç!!
Llibre: La Regenta de Clarin / No digas que fue un sueño de Terenci / Der Vorleser de Bernhard Shlink /El sueño de Africa de Javier Reverte
Peli: All about Eve / Lost in Translation / Annie Hall / Johnny Guitar/ The long, Hot summer
Disc: Aquí ja no puc. Depen del moment…
5 Abril 2008 at 3:03 am
Es un poco dificil ya que tengo gustos variados tanto en lectura como en películas.
Un libro: El guardián de los Arcanos (Paul Sussman)
Una película: Indudablemente “Memorias de Africa” incluyendo la banda sonora (si se acepta como disco)