Les tempestes tenen un component dramàtic impressionant. Ens fan sentir petits, indefensos, conscients de l’enormitat de les forces naturals i del poc que podem fer per controlar-les.
I també tenen un component estètic de vegades fascinant, com a aquesta presentació. A mi em va arribar amb música (d’Enya), jo he intentat configurar-la per a que no soni, però si algú ho prefereix, el fitxer mid encara és dins.
Salut i sort,
Ivan.
6/03/2008 at 11:08 pm
Sens dubte, la tempesta és la gran rebel.lia de la naturalesa. És com aquell adolescent que es rebela perquè ho necessita. És com la persona que desitja fer aquell pas més. Però l’agressivitat que porta és el que ens fa sentir petits. Totalment d’acord amb el teu punt de vista.