Servei interromput
25 Febrer 2008 in Barcelona
Tags: actituds, Barcelona, personal
Dissabte a la nit vaig pujar al metro a l’estació de Sagrada Família, però no vaig arribar a fer servir.
Resulta que just posar-se en marxa el tren, es va aturar de seguida, fent que el primer vagó quedés dins del tunel, mentre la resta continuava a l’estació. Corregudes d’empleats del metro i al cap d’un minut ens demanen que baixem a l’andana.
Pels comentaris d’un seguidor de La Penya, ens enterem que el que ha passat és que una noia ha intentat pujar al tren massa tard, el seu anorak ha quedat enganxat a la porta i ella ha caigut a la via, mentre el tren arrancava.
Des de l’altre extrem de l’andana, vam poder veure com entre els de seguretat i els conductors aconsegueixen pujar la pobra noia a l’andana, aparentment sencera. Al cap d’un minut arribaven bombers, sanitaris, mossos i guàrdia urbana. Fins aquí, tot bé.
Aleshores comença el que no entenc. Primer, arranquen el tren, en la direcció que toca, però sense deixar pujar ningú a dins. L’andana plena de gent esperant que escolta com la megafonia diu que “el servei a la línia 5 ha estat restablert”.
I els de seguretat comencen a desallotjar l’andana. Ens fan fora (no ho discuteixo) amb no massa bona educació (si em queixo) dient-nos que dalt hi haurà algú d’informació que ens dirà com podrem continuar el viatge. Naturalment, dalt no hi ha ningú que et digui quan posaran el bus d’enllaç, ni on s’agafarà, ni et tornen el bitllet que has gastat, ni t’informen.
Dues conclusions: la part d’emergència la van gestionar bé, que és el que més compta, però la part de conveniència, van naufragar de mala manera. I segona: quan escolteu allò d’”una incidència causada per una tercera persona”, ja sabeu a què es refereix.
Salut i sort,
Ivan.
-
Comentaris Recents

MISS TOTEM a Wall-E 
brie a Wall-E 
Ivan a Little Miss Sunshine 
Lil a Little Miss Sunshine 
Lucía a Little Miss Sunshine -
Entrades recents
-
Top Posts
blogs
cinema
futbol
Gastronomia
Lectures
Sobre viure
Tecnologies
viatges
De què parlem
actituds Anglaterra Argentina Barcelona blocs Buenos Aires còmic Cambodja Catalunya cinema comèdia concerts country drama economia El País El Roto Espanya Estats Units exposicions folk fotografia França futbol Història humor Irlanda Japó jazz Líban llibres música Neil Young novel·la Orient Mig periodisme personal política pop restaurants rock rugbi televisió viatges VioCalendari
Arxius
- Gener 2009
- Desembre 2008
- Novembre 2008
- Octubre 2008
- Setembre 2008
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Novembre 2005
- Octubre 2005
- Setembre 2005
-
Visites
- 16,998 visites fins ara
6 Març 2008 at 5:11 pm
Doncs jo haguès anat a reclamar a la oficina d’atencio al client a l’endemà, Ivan. Aquestes coses em toquen molt els nassos. I no és pels calers perduts en el bitllet, és per les maneres i per que sí, perque tenim dret de rebot, no?