Arturo San Agustín reflexiona a El Periódico sobre el tancament del Bar Emilio, un dels emblemàtics de la Barceloneta, i la transformació que està patint el barri.
Reprodueixo aquí una anécdota que ell cita i que jo considero impagable:
Jo he viscut al bar Emilio situacions molt singulars. Per exemple, aquell matí en què van entrar amb gana de truita un grup d’encorbatats executius. Van entrar, i a l’observar un individu amb una gorra que, sense consumir res, dormisquejava en una taula, van suggerir a Paco o a Evaristo, ja no me’n recordo, que l’obliguessin a desallotjar la taula. “Aquest home es queda on és, perquè és un pescador que ha matinat més que vostès tota la vida”. Així es respon a la Barceloneta autèntica.
Per posar-se dret i aplaudir.
Salut i sort,
Ivan.
