Girl with a Pearl Earring

Hi ha dues maneres d’entendre una pel·lícula: una és considerar que el film és una història contada amb imatges, on prima el factor narratiu. L’altra consisteix en pensar-la com una successió d’imatges que explica una història, on el que té més èmfasi és la bellesa visual. La joven de la perla és d’aquesta mena.

I a mí, que m’agrada més que m’expliquin una bona història a que m’ensenyin imatges boniques, m’ha agradat molt aquesta pel·lícula. La història és ben senzilla, irrelevant. Les imatges tampoc és que siguin gens espectaculars, tot i que recreen amb gran bellesa i major encert el món pictòric de l’escola holandesa. Si us interessa el quadre de Jan Vermeer, la Viquipèdia l’hi dedica un article.

Però és que Girl with a Pearl Earring desprén, transmet i traspua sentiment a cada fotograma. La gràcia del film està en els petits gestos i en els silencis que comparteixen els personatges a la pantalla. El mèrit cal atribuir-lo al director Peter Webber, als actors (especialment Colin Firth i Scarlett Johansson, però també al més sobri i menys mediàtic Tom Wilkinson) i a la guionista Olivia Hetreed.

Per cert, què us sembla la comparació del poster amb el quadre de Johaness Vermeer, la Scarlett caracteritzada, i la recreació del quadre amb la Scarlett? Curiosament el disseny de vestuari i de decorats van ser nominats a l’Oscar, però no el maquillatge i la caracterització dels actors.

La joven de la perla demana paciència i sensibilitat, però recompensa amb tendresa, amor i alegria. No hi ha cims dramàtics, però si molta tensió soterrada i contenida, perquè a la vida real, com a les bones pel·lícules, la gent prefereix fotre un moc abans que clavar una gavinetada … normalment.

Adient per assaborir un film com una obra d’art, sense crispetes ni gent parlant pel voltant. Contraindicat si esteu neguitosos o teniu pressa.

Salut i sort,
Ivan.