A la Casa Elizalde hi ha des d’ahir aquesta exposició lomogràfica. Ja sabeu, colors saturats, enfocaments alternatius i fotografies més espontànies del que és habitual. Exposició que, per cert, he descobert gràcies al bloc de cinema La Cinefilia.
M’han agradat les imatges, tot i que penso que no explota prou els recursos característics de la Lomo. He vist força fotografies que es podien haver fet amb una càmera convencional, tot i que potser amb més esforç. A l’entrada de l’exposició hi ha quatre imatges en blanc i negre d’un gos que són les que més m’han agradat. Semblava que l’animal parlés.
Podeu veure més lomografies del Xavier Serrano aquí i aquí.
Teniu temps fins el primer de febrer. Jo us la recomano.
Salut i sort,
Ivan.
17 Gener 2008 at 11:40 am
Doncs a mi sincerament no m’ha agradat gaire.
Té un parell de fotos bones (la del leaflet de l’entrada i un parell més), però la resta no aporten gaire. Com a Lomo esperava més originalitat (colors, efectes..). Com a creació no m’ha atret gaire.
17 Gener 2008 at 11:43 am
Encara que tard, aprofito aquest “comment” per felicitar-te per aquest nou bloc visualment més atractiu i modern, i igualment interessant de contingut.
Com que parles d’una exposició i encara que no té res a veure, aprofito per recomenar “En transició” al CCCB. El nom ja dóna la pista per que sabeu de què va. És un bon exercici de memòria i nostàlgia, que exigeix ben bé 2 hores de dedicació per fer pausadament un recorregut per la nostra història recent, esquitxat d’emoció, indignació, admiració i ràbia.
Petons!!
17 Gener 2008 at 4:33 pm
Benvingudes Nunuki i Vio.
Apunto “En Transició”, tot i que l’agenda d’exposicions interessants a Barcelona (la de l’apartheid també al CCCB, Chema Madoz al Tecla Sala, la de Shackleton al Marítim, etc.) és ja enorme.
Nosaltres vam anar a veure “Jazz sota la bomba” i em va agradar tant poc que no he tingut esma de comentar-la.
Petons i fins aviat.