Lo bloc

Xavier Moret va recuperar el seu detectiu alternatiu Max Riera per aquesta sàtira social de la barcelona burgesa i turística.

El que ens ofereix Moret és una novel·la negra en clau divertida.Com tota novel·la negra, la part del misteri és secundària (sinó seria una novel·la de misteri), i el més destacat és el retrat i la sàtira que fa l’autor d’uns quants animals barcelonins. Snobs, progres, skins, professionals agressius, okupes i aspirants a intel·lectuals queden caricaturitzats amb una mica d’amabilitat i molta mala llet. Moret, més que la riallada, busca el somriure còmplice, i l’obté sovint (junt amb alguna esporàdica riallada).

Zanzíbar pot esperar dibuixa una Barcelona que ha deixat de ser interessant i esdevé part temàtic per a turístes, una ciutat que ha abandonat els ideals de la resistència anti-franquista per abocar-se al capitalisme pretesament democràtic. És un retaule desencantat que s’emmiralla en Zanzíbar, que ha passat de paratge exòtic i gairebé desconegut a destinació de turistes en massa, perdent romanticisme, atractiu i valor.

Però, la novel·la també explica que qui viatja a Zanzíbar i s’allunya del camí trillat pels operadors turístics, encara pot gaudir de les restes del paradís, i que aquestes engrunes paguen la pena. Al final, hi ha esperança?

M’ha agradat, m’ha divertit i m’ha fet pensar. No espereu una espessa dissertació: Xavier Moret el que pretén és fer literatura accessible, i se’n surt molt bé.

Adient per a passar una bona estona. Contraindicat pels que tot s’ho prenen a la tremenda i al peu de la lletra.

Salut i sort,
Ivan.