La foto la vaig rebre pel correu electrònic sense cap nota sobre el lloc, el moment o les circumstàncies del moment. Suposo que són un un grup de turistes de visita a Beirut perquè, si no em fallen la vista i la memòria, aquest és un dels carrers que dóna a L’Etoile, un dels centres neuràlgics de la vida al carrer d’aquesta metròpoli.
Recordo que quan passejàvem per la Corniche, Vio es demanava com s’ho devien fer els nens al sortir d’escola i trobar-se un munt de mares vestides igual i sense mostrar cap part del seu rostre. Bé, tampoc convé exagerar: al Líban vam veure ben poques dones vestides d’aquesta manera, i ens va fer l’efecte que la majoria venien de països més masclistes.
Tanmateix, una imatge ben curiosa. Quan es vegin a la fotografia, què comentaran? El guapes que surten, ho dubto.
Salut i sort,
Ivan.
7/12/2007 at 3:26 pm
vaya foto mas tremenda y el tio con una camara de lo mas moderna .
10/12/2007 at 2:44 pm
Benvingut a la nova llar, Francis.
Aprofito per a comentar l’escenari: a banda i banda del carrer hi ha bars i restaurants, les terrasses més atractives de Beirut. Està ple de turistes i de locals, de famílies que van a dinar, colles de joves que van a beure i xerrar i guapos que van a deixar-se veure.
Sempre m’he demanat què deu de sentir una dona tancada dins d’un vestit negre d’aquests en compartir taula o terrassa amb noies que van amb minifaldilla i tirants. A Beirut la convivència és així, ho he vist. Trobes dos mons completament diferents en dos metres quadrats.
Salutacions.