El darrer treball dels Bottle Rockets cau a mig camí entre el rock dur d’influències country i el country alternatiu influenciat pel rock, però lluny tant del rock com del country.
Sempre que he escoltat Zoysia m’ha semblat que les tonades tenien aires pop més que no dels géneres presuntament presents. La instrumentació, amb guitarres elèctriques i órgans, si que respon perfectament als pressupostos de la música americana, i fins i tot trobes algunes traces de Neil Young: la política Align Yourself recorda el so de Trans i Better Than Broken sonaria fantàstica en mans dels Crazy Horse.
Zoysia és un àlbum molt complert que conté moments intensos i més tranquils, melancòlics i d’altres plens d’energia. A mi m’han agradat especialment Happy Anniversary, amb llargs solos de guitarra dels que avui en dia són tant poc freqüents i la més festiva (ja us deia: poppy) Suffering Servant.
Un àlbum ben estimulant.
Salut i sort,
Bottle Rockets
Zoysia
Bloodshot, 2006.
