Lo bloc

Ja fa més de dos anys que un mexicà em va recomanar aquest restaurant del carrer Aragó. Per fi l’he tastat. Vam anar amb un parell d’amics, ell també mexicà. I quan dos nacionals et diuen que un restaurant del país és bo, convé fer-hi cas.

És un local càlidament fosc, amb una llarga barra lateral. Sospito que a partir de determinada hora funciona com a bar, tant pel local com per les fotos que hi podeu trobar a la seva web. Compte, que qui l’ha dissenyat ha posat la música a tope i s’ha oblidat de col·locar el botó de fer-la callar.

L’ambient depén completament de la clientela. Si aneu entre setmana segurament només trobareu parelles i serà més tranquil. Nosaltres vam anar en divendres i havia, a banda del mariachi (que ens van dir que no estava pas malament) una taula llarga d’amics fent gresca. Perquè els cambrers són simpàtics i enrollats i no els fa res que allà es cel·lebrin trobades amb dosis generoses de decibelis.

Cambrers que, per cert, tenen tant d’argentins com de mexicans. Jo esperava veure la foto de Márquez i em vaig trobar amb Maradona. Em vaig fixar perquè justament dijous passat feia trenta anys del seu debut a Argentinos Juniors.

El menjar és el que podeu esperar: tacos, amanides, enchiladas, la carn i el pollastre, els frijoles, els tamales i els chiles. Hi ha plats amb tots els nivells de picant, per aquí no trobareu excusa. La qualitat em va semblar molt bona, tot i que el guacamole era un pèl més líquid del que a mi m’agrada.

El preu es veu que ha pujat considerablement. Quatre sopars regats amb generoses dosis de cervesa i combinats van pujar a l’astronòmica xifra de vuitanta euros. Encara hi ha una notícia millor: han obert un segon restaurant a Barcelona!

Bueno, bonito y barato.

Salut i sort,Ivan.