Avui he rebut la notificació que ja es pot encomanar el darrer CD de Neil Young per internet.
Això és quelcom que ja em va passar amb el Praerie Wind. Aleshores no em van sortir els comptes i ara que els he tornat a fer, tampoc.
Si visites la botiga online et trobes amb una interessantíssima oferta: CD i samarreta exclusiva per $33.99. O la versió CD/DVD, per només $4 més. Fem comptes: al canvi d’avui, un euro costa $0.790701, $37.99 són 30.038€. La versió CD/DVD aquí no compto amb trobar-la per menys de 18€. La samarreta, posa-li altres 18€, tirant baix. Surt a compte, i més si afegeixes que Neil no és tant popular per aquí i costarà Déu i ajuda trobar la samarreta. Som-hi.
Continues a la botiga online i avances fins el moment que has d’escollir el mètode de tramesa. Com que la meva adreça és la que és, només hi ha un mètode, International Shipping: $16.82. I la suma ara puja fins a $54.81, que al canvi són 43.33€. El preu ha pujat gairebé el 50%.
Si busques de comprar només el CD, per exemple a través dels partners d’AllMusic Guide o Amazon, t’acabes trobant el mateix problema.
Què he de fer, comprar més coses per a que surti a compte la tramesa? Haver d’augmentar la despesa no és una manera eficaç d’estimular la compra. A més, he de buscar altres articles que em semblin interessants la qual cosa afegeix un altre cost, d’esforç (Amazon t’ho posa ben faci, cal dir-ho: són la botiga a internet). Acaba sent més fàcil i còmode comprar impulsivament al carrer Tallers que no planificar les quatre compres de l’any a Amazon.
Ja veieu quin és el gran drama del comerç electrònic i perquè la globalització no arriba al comerç al detall.
Salut i sort,
Ivan.
