Ken Follett es va fer popular gràcies a novel·les d’espies ambientades a la Segona Guerra Mundial. Quan es va cansar de repetir la fòrmula, va decidir oxigenar el cap i girar la seva dedicació cap a l’escenari medieval. Això el que ell mateix explica en el pròleg del llibre.
Però, el canvi és només d’escenari. la novel·la té tots els elements propis del gènere best-seller: una trama molt ben construida, personatges molt atractius i molt ben pintats i, especialment, una total acumulació i barreja de gèneres: drama, novel·la històrica, romàntica, eròtica i pinzellades de comèdia. I un ritme molt viu. Encara no han fet una sèrie de televisió basada en la novel·la?
El llibre és prou entretingut com per que més de mil pàgines passin ràpidament i sense carregar. El que m’ha decebut és que l’argument té fugues importants amb el comportament dels personatges, especialment amb els diàlegs. Hi ha moments en que és molt difícil de creure que algú -especialment una dona- parli d’aquella manera en el segle XII.
Un bon entreteniment quan et fa mandra embolicar-te amb els contes del Monzó.
Salut i sort,
Ivan.
Ken Follett
The Pillars of the Earth
Pan Books, 1990
