Per a visitar el costat brasiler, el que cal és fer un llarg viatge en autocar. Llarg perquè les inevitables aturades a la frontera (tràmits i la inevitable botiga) se’t fan eterns.
Del costat brasiler només hi ha uns 600 metres de cascades (més de dos mil de l’argentí) però estàs mirant la majoria de cascades des del davant, i és quan pots aprofitar per a fer moltes postals. Si no ets l’ Ivan, que no porta més que un carret a la seva càmara. Si portes una digital o 20 kg de carrets, aleshores pots fer tantes fotos precioses com vulguis i presumir de bon fotògraf: és impossible que et surtin malament.
Em puc allargar, però val més la pena que busqueu alguna foto xula a internet, o millor un video.
Anècdota del canvi de divises. L’entrada al parc natural costa 20 reales. El canvi de pagar-ho en dolars (o euros) te’l tornen amb reales. Ens van tornar 1.5 reales, insuficients per a poder pagar cap article dels que es venen entre el parc i la frontera. Tenim 1.5 reales, que al canvi són uns 50 cèntims d’euro.
I l’Agència Caracol no va fer bo el seu nom i ens va portar puntualment a l’aeroport. No van fer falta ni presses ni nervis.
Salut i sort,
Ivan.
