Lo bloc

Els informàtics acabem parlant sempre de la Llei de Murphy. Tot l’estiu queixant-nos de la sequera i just el dia que es necessitava un sol espatarrant, va i plou.

El passat 2 d’octubre va ser la Festa al Cel. Si bé l’exhibició aèria es va veure molt poc afectada (només es va haver de canviar l’hora a la que es van llençar els paracaigudistes) Murphy ens va portar un senyor xàfec que va durar fins el migdia. Jo vaig tenir sort d’haver agafat l’impermeable, però com que no vaig agafar paraigua, vaig haver de deixar el lloc privilegiat on estava apostat i moure’m cap a cobert, enmig de la multitud. Cobert, el que se’n diu cobert, no gaire; però ja ho sabeu, és el Fòrum …

Els qui hagueu vist l’exhibició aèria altres anys podeu dir que sempre és el mateix, i no us equivocareu pas. Però el fet és que sempre és espectacular i fa molt de goig estèticament. A més, admiro el valor i la templança dels pilots tant com l’esforç i enginy tècnics que hi ha al darrera dels aparells. Per moltes vegades que ho hagis vist, sempre ho disfrutes.

L’immens espai del Fòrum permet que la gernació que s’aplega a veure-ho no hagi de patir l’anxovament tradicional a que estava sotmesa al Port Olímpic. Hem guanyat amb el canvi.

L’Airbus Beluga, el famós A-380 (quan li han posat aquest nom tant asiàtic a un projecte europeu?) em va semblar més aviat lleig. La gent no es posava d’acord si recordava un delfí o una balena; la semblança depenia de si et fixaves més en el morro o en la dimensió total, en la panxa de l’aparell. Em va meravellar la seva relativa facilitat de maniobra, la gràcia que va exhibir en girar i volar poc a poc a baixa alçada. Portar-lo fins aquí va ser un encert absolut.

De la resta, comentar que el Mirage és de llarg l’avió més sorollós que he vist mai, i veure’l caminar per l’aire a baixa cota una passada; que el Super Saeta –dissenyat fa 50 anys- continua complint la mar de bé (igual que els cotxes fets fa 50 anys; aposteu pels d’ara); que veure un Harrier caminar per l’aire és una altra passada, però menys; i que la Patrulla Águila, com sempre, va impressionar.

Comentari a banda però de rabiosa actualitat: quan van dibuixar la bandera espanyola al cel, el comentarista ho va anunciar dient que “ahora la Patrulla dibujará la bandera al realizar su siguiente vuelta”. No va haver ni aplaudiments ni xiulets. Per acomiadar-se, la Patrulla va dibuixar la Senyera. Aquest cop el comentari va ser “por último, la Patrulla Águila dejará la Senyera sobre el cielo de Catalunya”. I quan ho van fer, van haver forts aplaudiments.

Potser no ens deixaran posar per escrit que som una nació. Però ho som.

Salut i sort,
Ivan.