The Unfinished Concert
Formació: Eric Fuentes: veu i guitarra – Oriol Casasnovas: guitarra – Xavi Navarro: baix – Pablo Salas: bateria i veu.
Els Delorean tenien el cantant malalt (esperem que res greu) i per això ens vam quedar sense veure’ls. I això potser va estar bé perquè així vaig poder veure per primer cop The Unfinished Sympathy, dos dels tres CDs dels quals estan entre el millor que he sentit darrerament. Em refereixo a An Investment in Logistics i el magistral Rock for Food.
I el directe no va correspondre amb les bones vibracions dels enregistraments. Els falta un productor o un poval d’entusiasme i caradura, una de dues. Sonen freds, donen la idea d’estar complint amb el contracte però sense passar-s’ho bé a l’escenari. I això mata un repertori molt apreciable. Potser és que no estaven mentalment preparats per a fer una substitució?
El millor va arribar amb els dos bisos. El cantant l’Eric Fuentes va interpretar Rock for Food en solitari i va sortir-li una versió serena, esgarrada i molt sentida, que va arrencar grans però breus aplaudiments perquè de seguida la banda sencera va atacar An Investment in Logistics, aquest cop emfatitzant la vena més punk del grup i amagant la vessant més divertida i ballable de la cançó.
En resum, m’he quedat amb ganes de tornar-los a veure, per si hi ha més sort.
Formació: Eric Fuentes: veu i guitarra – Oriol Casasnovas: guitarra – Xavi Navarro: baix – Pablo Salas: bateria i veu.
Els Delorean tenien el cantant malalt (esperem que res greu) i per això ens vam quedar sense veure’ls. I això potser va estar bé perquè així vaig poder veure per primer cop The Unfinished Sympathy, dos dels tres CDs dels quals estan entre el millor que he sentit darrerament. Em refereixo a An Investment in Logistics i el magistral Rock for Food.
I el directe no va correspondre amb les bones vibracions dels enregistraments. Els falta un productor o un poval d’entusiasme i caradura, una de dues. Sonen freds, donen la idea d’estar complint amb el contracte però sense passar-s’ho bé a l’escenari. I això mata un repertori molt apreciable. Potser és que no estaven mentalment preparats per a fer una substitució?
El millor va arribar amb els dos bisos. El cantant l’Eric Fuentes va interpretar Rock for Food en solitari i va sortir-li una versió serena, esgarrada i molt sentida, que va arrencar grans però breus aplaudiments perquè de seguida la banda sencera va atacar An Investment in Logistics, aquest cop emfatitzant la vena més punk del grup i amagant la vessant més divertida i ballable de la cançó.
En resum, m’he quedat amb ganes de tornar-los a veure, per si hi ha més sort.
Salut i sort,
Ivan.
